La nostra vida digital: Pros vs Contres

La Societat del Coneixement, en la que vivim actualment en aquest Segle XXI, fa que cada dia sigui més important la nostra vida digital. Aquesta es va fusionant amb la nostra vida real del dia a dia. De fet els més joves nascuts a partir de 1991, que els denominem com a natius digitals, ja no poden viure sense estar connectats a Internet amb el seu smartphone en tot moment. Aquesta situació ens afecta a tots els nivells: en les nostres relacions amb els nostres familiars, amics i coneguts; però també a les empreses de les que som clients ara o en un futur proper que també volen saber més de nosaltres. Tota aquesta allau o tsunami d’informació sense control ens porta a una saturació per infoxicació. Per aquest motiu, voldria donar-vos unes pautes per a que aquests pros i contres que comporten aquesta situació no et siguin aliens i així puguis decidir que fer en cada moment, sabent que el teu temps és or (per a que l’optimitzis) i coneixent les estafes digitals que estan a la ordre del dia (ens poden desplomar sense adornar-nos si no tanquem el nostre pany digital amb unes bones claus).

Internet_hosts

Figura 1. Mapamundi d’on existeixen el major nombre d’equips connectats a Internet

Comencem amb les avantatges. Si decidim treballar la nostra empremta digital de manera proactiva (el rastre que vas deixant per Internet), habitualment ho fem amb les noves eines i serveis que va sorgir sota el concepte de la web 2.0 (blogs, wikis o flikr) que s’han ampliat amb l’actual social media (xarxes socials com Facebook, LinkedIn, Twitter, Skype o YouTube). Totes elles són un gran altaveu que ens permeten fer arribar el nostre missatge a tot el món (curriculum vitae, know how o la nostra vida privada). També per a trobar un treball millor, ensenyar al món les nostres habilitats o compartir els nostres sentiments i experiències amb els nostres, sense necessitat de trobar-nos físicament en el mateix lloc (donada la gran emigració dels nostres talentosos joves). De fet, el planeta s’ha aplanat: tots estem a un correu de distància de qualsevol persona, podem parlar o al menys enviar el nostre missatge a coneguts o a desconeguts dels que som fans. Per altre costat, també podem seguir i conèixer tot el que els nostres ídols (o influencers) fan a l’instant, però també totes les novetats i presentacions dels productes de les empreses en el mateix moment per streaming. I passem a ser prosumidors, és a dir, productors i consumidors de continguts d’allò que ens agrada i ens permet conèixer a més gent que comparteix els nostres gustos i aficions.

linkedin-rvlerma

Figura 2. El meu perfil públic en la xarxa social professional LinkedIn

Però també cal parar atenció als contres. Totes aquestes facilitats de realitzar qualsevol gestió des dels nostres dispositius (ordinador, tableta, smartphone i inclòs Smart TV) no impedeix que cada un d’ells, independentment del sistema operatiu en què funcionen, tinguin forats de seguretat que possibiliten que els amics de l’aliè puguin colar-se per a obtenir algun benefici propi dels nostres recursos.

Per això hauríem de protegir-nos a tots els nivells:

  1. A l’hora de registrar-nos en serveis o xarxes socials cal donar la mínima informació privada sobre les nostres dades personals (sempre evitant donar informació delicada com la nostra adreça, dades acadèmiques crítiques -com serien les notes de cada assignatura cursada-, ideologia o sobre nostra salut).
  2. S’ha de triar claus llargues i fortes per als comptes que creem (amb majúscules, minúscules, nombres i caràcters especials). I per a cada compte una clau distinta. I davant del temor a no recordar-les, què t’impedeix tenir una agenda de paper i anotar-la? Segur que no seràs la primera persona que ho fa!
  3. Cal ser exigent a l’hora triar quines aplicacions deixes instal·lades en aquests dispositius i amb quins permisos (sobre tot en els smartphones); ja que tendeixen a voler conèixer els contactes que tenim guardats en l’agenda del nostre compte de correu electrònic.
  4. A això ens pot ajudar instal•lar programes antivirus o en definitiva antimalware de qualsevol tipus, en cadascun d’aquests dispositius que utilitzem (i que estan mantinguts per milers d’especialistes en seguretat informàtica).
  5. En el moment de publicar un missatge, fotografia o vídeo… Pensa primer si t’agradaria que la teva mare el pogués veure. Ja que el que es comparteix en Internet mai desapareixerà. És l’altre dels problemes d’Internet, no existeix el dret a l’oblit.
  6. I el que publiques, tracta de programar-ho per a que es comparteixi amb un cert retard. En especial si comparteixes imatges o dius que estàs de viatge en altre país. Això pot ser un reclam per a que altres es decideixin a passar-se per casa teva.
  7. L’altre problema és el de la ingenieria social. Els ciberlladres confien en el nostre desconeixement per a atacar-nos. Evita llegir correus amb assumptes estranys que et porten a enllaços sospitosos. I davant el dubte envia’l a la paperera.
  8. Les empreses tampoc s’escapen d’aquests atacs. Grans multinacionals com Sony o incipients startups com Snapchat han sofert robatoris massius de dades crítiques dels usuaris dels seus servicis en el núvol (incloses les referents a la targeta de crèdit).

 

Imagen4

Figura 3. Permisos que donem a les apps que instal·lem o actualitzem en els nostres equips.

En conclusió, com en la vida real, hem de fer ús de la nostra lògica i allò que no diríem o faríem en públic, no ho facis des de la intimitat dels teus dispositius. D’aquesta manera podrem ajuntar tots dos mons d’un mode més natural i evitaràs que es converteixi en un problema, el teu altre jo digital.

Enllaços relacionats:

Internet no es gratis – LinkedIn

Documentos TV. “Ojo con tus datos” .

Infografía: Disfruta de un Internet Segura

Infografía: Guía rápida de seguridad para dispositivos móviles

Seguridad vs conveniencia al elegir contraseña

Tu salud, gábitos o gustos: lo que saben las empresas de ti gracias a tu ‘smartphone’.

Raül V. Lerma-Blasco és coordinador del departament de Informática i comunicacions del IES Sant Vicent Ferrer d’Algemesí (Valencia)  i Consultor de la assignatura de Competències TIC al grau de Comunicació de la UOC.