Què significa que el món s’ha fet petit

Fa molts anys que el món s’ha anat fent petit. L’any 1948 el pensador espanyol Ortega y Gasset ja feia una referència d’aquesta mena en recordar “el fabulós progrés en els mitjans de comunicació”. I afegia que acabada la primera guerra mundial, “notícies, homes i coses es desplaçaven vertiginosament d’un punt del planeta a un altre molt remot”. Que el món s’ha fet petit —The World Is Flat— també ho va captar i descriure l’any 2005 el columnista del NYT Thomas Friedman en un recomanable llibre de lectura quasi obligada per tenir una mentalitat més actual… I aquest fet, aquest món petit, és un dels elements que caldria tenir en perspectiva en tota actuació professional o empresarial, sobretot, perquè cada cop s’anirà empetitint més. El canvi en els mitjans de comunicació —tant en la informació, com en el transport— està fent un progrés que es podria qualificar de frenètic.

En conseqüència, tot haurà de canviar per adequar-se cap a aquesta perspectiva; ja que la repercussió d’això serà imparable i aquells que no estiguin preparats, sucumbiran a aquest gran canvi. I en el marc d’aquesta mutació històrica que estem vivint, a més de desaparèixer les fronteres comercials, també aniran desapareixent les fronteres idiomàtiques —ja sigui per l’expansió, encara més, del llatí que ve a ser l’anglès actual, o per les eines que ajudaran a fer una traducció automàtica i facilitaran la comunicació amb gent d’idiomes estranys.

De fet, els idiomes de la web s’han anat concentrant i focalitzant amb el temps…

I cal tenir encara més clara la distribució de la població mundial, la comarca universal en la que haurem de viure d’ara en endavant…

Aquest canvi de perspectiva implica saber situar-se en unes noves coordenades: del balcó de la vila, des del qual es podia atalaiar part de la comarca, s’ha passat a aquesta finestra màgica que és la pantalla digital des de la qual podem accedir, en directe!, a qualsevol esdeveniment rellevant que estigui succeint a l’indret més allunyat del món (fins i tot, lluny, a l’espai).

L’existència del món tal i com ens han portat les tecnologies desplegades en el segle XX fins l’actualitat —i que tot just aquest desplegament és una primera etapa—, ens ha situat en un marc completament nou, que exigeix plantejaments completament imprevistos fa uns anys. El fet és que tot està més a l’abast, ja ens presentem com compradors, venedors, professionals, estudiants, etc.

Pel que fa al comerç, des de fa uns anys, la compra i la venda s’ha anat fent cada cop més des d’àrees llunyanes. El comerç electrònic s’està estenent a moltes capes de la població. Ara per ara, des d’aquí, les àrees properes són les d’Europa; més endavant seran les d’Àsia i Amèrica Llatina; i alguns països d’Àfrica s’apuntaran també a aquest canal. Tot dependrà, en darrer terme, de la logística: els costos i sistema de transport.  El repte és important, perquè la reticència a vendre cap a àrees llunyanes, no impedirà que des d’àrees llunyanes no intentin arribar a oferir y portar productes fins a la nostra porta de casa.

Que hi haurà moviments d’aquesta mena ho pot exemplificar la facilitat de les comunicacions i els trasllats. El nombre de migradors internacionals, entre 1980 i 2010, va augmentar des de 103 milions a 220 milions. Es calcula que el 2013, el nombre de migradors internacionals estarà al voltant de 232 milions, i que l’any 2050 aquesta xifra es duplicarà arribant a més de 400 milions.

Entre aquests canvis de residència per raons professionals i laborals, s’hi ha de comptar —cosa de la que avui ja no és notícia— gent universitària que no ha dubtat en cercar nous horitzons per desplegar les seves tasques i habilitats. Hi ha tot un grapat de feines altament qualificades que estan per cobrir en els països més avançats; i en països emergents, també hi ha cerques de professionals que fins fa poc desplegaven el seu ofici en la zona europea. Es calcula que en el 2013 gairebé 14 milions de persones, un 6% del total dels que han migrat, s’han mogut de països industrialitzats a països en fase de desenvolupament.

Comerciants, professionals i estudiants han de fer front al món real que està en l’immediat present; acceptar veure les coses tal com són i no com un voldria que fossin. I preparar-se per aquesta gran cursa de l’esdevenidor immediat. De la mateixa forma que des d’aquí podem comerciar, treballar com a professionals o preparar-se per a feines tecnològicament sofisticades (com automatització, robòtica, analista de dades, etc.) que es poden desplegar arreu, des d’altres zones del planeta també són conscients de la mateixa circumstància i, pel que sembla, tenen menys temor a acceptar aquest repte.

La competència, ara sí, ja és a nivell mundial!

Enllaços relacionats: The Global Challenge of Managing Migration

Antoni Albert és col·laborador docent de la UOC. Twitter: @carlesdijous. LinkedIn: Antoni Albert Bonamusa. Blog: World2digits.blogspot.com