Treball i educació: canvis i tendències

Si les coses no es torcen, el canvi que s’està començant a notar afectarà de manera molt intensa a la indústria. Està canviant el sistema en què es dissenyen i fabriquen els productes, així com el que aquests productes poden fer. L’automatització i la robotització de feines és quelcom que està en un horitzó proper. I també estan canviant les formes de subministració i distribució que a nivell global donat que cada cop es fa de manera més ràpida i flexible. La indústria i el comerç global, de continuar en el progrés fet en els darrers quinze anys, repercutirà en molts àmbits de la vida, des de la salut i l’energia a la manera com es treballa i en la formació requerida. Les coses no seran, en tot cas, com abans.

D’una banda cal subratllar el que s’anomena la internet industrial que són les futures grans indústries que a partir de les dades que rebin –de manera directe i quasi en temps real– podran readaptar els seus productes, tant els venuts com els que estiguin pendents de venda i fabricació. Les grans dades (“big data”) que a partir de sensors incorporats en diversos aparells, seran enviades al món industrial serviran per anar calibrant i ajustant productes fent-los més eficients. I per aquesta tasca es necessitarà personal professional amb bagatge analític per poder aprofundir i seleccionar els elements claus del gran bosc de dades que es rebran. Estem pensant en els data scientist com se’ls anomena en el mon anglès. Des de motors de cotxes i avions, locomotores, aparells electrodomèstics, etc., fins a dispositius mèdics que establiran comunicació amb els respectius centres, faran que el mon vagi adquirint cada cop més i a gran escala la consideració de ‘smart’ (intel·ligent). Però per això es necessitarà tot un exèrcit de professionals que tingui uns nivells de preparació que hores d’ara moltes universitats estan tot just començant a calibrar.

Un altre element que els experts subratllen en aquest gran canvi és el de la manufactura avançada. Darrera d’aquest concepte hi ha la idea de que es podrà integrar digitalment en un mateix procés tasques que fins avui estaven completament separades com el disseny, l’enginyeria, la fabricació, la cadena de subministrament, distribució, etc. És un sistema que General Electric ha batejat amb el nom de brilliant factory. Mitjançant les tecnologies associades a la fabricació additiva o impressió en 3D, es podrà anar ajustant molt fàcilment els productes i anar-los perfeccionant segons les dades que es vagin rebent en temps real des dels productes instal·lats i en funcionament. Gracies a les dades –al big data—es podrà mitigar els riscos (sobretot en motors i grans aparells que amb l’ús tenen un natural desgast que ara serà més fàcil de detectar), i millorar l’eficiència dels objectes fabricats.

Un tercer element deriva del gran canvi que s’albira en la intel·ligència artificial i la robòtica, atès el progrés tecnològic existent en el camp de la informàtica d’alt rendiment (HPC; High Performance Computing). Aquest canvi desplaçarà de múltiples feines i llocs de treball a persones que fins ara realitzaven aquestes tasques de forma mecànica i repetitiva. Això que pot ser vist inicialment com a dolorós, cal plantejar-s’ho com una repetició en la nova escala del que es va viure amb la irrupció de la primera revolució industrial. Ara mentre que la robòtica, l’automatització, etc., assumirà una sèrie de taques que de fet són poc creatives, al personal humà se li obrirà un ventall de possibilitats en una sèrie de camps difícilment reemplaçables per màquines, per més intel·ligents que aquestes siguin: el de la creativitat, l’esperit emprenedor, el de les habilitats interpersonals, etc. El recull de cervells que es podrà aconseguir en aquests terrenys generarà la possibilitat d’habilitar i de forma potent el que s’anomena el cervell global. L’intercanvi de coneixement, idees i dades per part dels éssers humans exercint intel·ligentment les seves capacitats, serà una potent força i que avui ja es posen de manifest en les plataformes de codi obert: el navegador Firefox de l’empresa Mozilla n’és un exemple; la Wikipedia un altre, per no parlar del sistema operatiu Linux, o de les xarxes de crowdsourcing, que ens poden servir d’exemple d’una altra mena.

En aquest nou món industrial, a més a més, el valor del talent –el capital humà que haurà abandonat l’esforç manual per encaminar-se cap a la creativitat i l’enginy intel·lectual–serà molt reconegut i entrarà en el mercat amb la mateixa força com passa avui dia en el món del futbol.

On estem en aquest canvi? Es parla que cada cop més els canvis seran més accelerats. Però, compte!, les coses mai venen soles sinó que cal donar passos en la direcció adequada, com invertir en les noves tecnologies, adaptar les organitzacions i institucions i desenvolupar noves pràctiques de gestió. I a la vegada que es necessitarà molt reforçar el terreny de la seguretat cibernètica. També caldrà que el sistema educatiu evolucioni a fi de garantir als estudiants una formació que s’adeqüi al que els temps demanen. I és en el terreny de l’educació on és important no perdre passada ja que serà necessària una educació contínua i un re-entrenament per minorar l’impacte dels canvis bruscs que es poden donar en el món del treball.

De la mateixa manera que quan es va introduir la mecanització a l’agricultura tota una sèrie de tasques repetitives i que exigien molt de temps i mà d’obra van desaparèixer, succeirà el mateix amb la introducció de l’automatització, la robòtica i la informàtica d’alt rendiment (HPC) en el món industrial.

Segur que coincidirem en què l’automatització no es generarà sola, ni els robots es dissenyaran ells mateixos. Seran necessaris uns estímuls i unes formacions adequades als reptes que ja apareixen en el present. Y no tot quedarà en el marc de l’enginyeria, sinó que complementàriament com si fos una reacció en cadena, es necessitarà gent preparada per a dirigir empreses que hagin implementat aquestes noves tecnologies i sàpiguen extreure un gran profit d’aquests canvis que el nou mercat exigirà.

Adreces:

Christine and the Brilliant Factory: https://medium.com/dare-to-do/christine-and-the-brilliant-factory-779e887723df

Autor: Antoni Albert és col·laborador docent de la UOC.

Twitter: @carlesdijous; Linkedln. Antoni Albert Bonamusa.

Blog: http://world2digits.blogspot.com.es/