Educació i STEAM

Per Nivard Arboix Gonzalez, professor col·laborador de CTIC a la UOC

 Des de fa alguns anys diverses institucions, administracions i governs estan destinant molts esforços per preparar la població per respondre de forma productiva, cultural i ciutadana als reptes de la societat digital, de la indústria 4.0 i de la globalització, en un context de crisi econòmica, ecològica i energètica. Per aquest motiu, s’estan impulsant plans d’acció arreu del món dirigits a la formació en l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

steam-01

En els propers anys, només a l’estat espanyol, es necessitaran més de 300.000 professionals de l’àmbit STEM (Randstad, 2016). Aquesta important demanda, però, no es correspon amb el nombre d’estudiants que es graduen en STEM. Això es deu en gran part a una autopercepció negativa dels estudiants, ja que un 45% no es veu capaç de cursar aquest tipus d’estudis (Everis, 2012). A nivell europeu la situació no és gaire diferent: només 13 de cada 1000 alumnes que es graduen, ho fan en alguna disciplina STEM (Eurostat, 2014). És per això que el primer gran objectiu dels plans STEM és augmentar el nombre de graduats en aquestes disciplines.

La Universitat de Missouri va publicar un estudi al 2018 que concloïa que les noies, tot i ser tant o més competents que els nois en ciències, tendien a graduar-se en disciplines que no eren pròpies de l’àmbit STEM. De fet, de mitjana només el 12% de les graduades ho feia en STEM. Aquesta desigualtat de gènere en l’àmbit STEM és motiu de preocupació. La manca de dones en el sector implica que les solucions als problemes de base científica provenen només de les competències del 50% de la població i, per tant, en molts casos no són tan riques, plurals i eficaces com podrien. És en aquesta qüestió on s’estableix el segon gran objectiu: incrementar la proporció de dones graduades en STEM.

steam04

La realitat, però, és que no n’hi ha prou amb augmentar el nombre de graduats i graduades en STEM. En la societat actual, on ciència i tecnologia ocupen un paper important en les causes i les solucions dels problemes, cal que tot ciutadà estigui degudament alfabetitzat en l’àmbit STEM i sigui competent per tal de poder participar de forma activa, crítica i responsable en la presa de decisions, tant des del vessant personal com professional. Per aquest motiu, la formació en l’àmbit STEM ha de ser una part de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.

Ser competent en STEM implica a més a més concebre aquest àmbit com quelcom global on hi intervenen disciplines no només científiques, sinó també d’altres més pròpies de l’àmbit humanista. És per això que cada vegada més s’utilitza el terme STEAM, en comptes d’STEM, on l’A representa les Liberal Arts, és a dir, aquelles competències transversals que tot ciutadà i professional del s. XXI hauria de tenir: pensament crític, resolució de problemes, comunicació, cooperació i creativitat.

En el marc de les competències transversals cal tenir presents dues competències més: la competència digital 2.0 i la competència en Recerca i Innovació Responsable (RRI en anglès). La primera inclou competències fonamentals com el tractament de la informació, la comunicació digital, la creació de contingut o l’ètica digital (Joint Research Centre, 2016). La segona engloba, per una part, les competències orientades a participar de forma crítica i responsable en decisions de base científica i, per una altra, les competències orientades a innovar respectant els estàndards ètics i garantint societats sostenibles. Així, doncs, el tercer gran objectiu dels plans STEAM consisteix en millorar aquestes competències al llarg de les etapes educatives obligatòries.

Aquests tres grans objectius necessiten de l’implicació de diversos agents i institucions per fer-los possibles. Els estudiants ocupen el centre d’aquest procés d’aprenentatge, però els docents seran els encarregats de crear els contextos apropiats, perquè nois i noies assoleixin les competències STEAM i s’autoconcebin com a persones ben formades en aquestes disciplines. És per això que, abans de desplegar projectes STEAM als centres educatius, cal assegurar dues qüestions bàsiques i fonamentals. En primer lloc, oferir una bona formació als docents; i en segon lloc, facilitar-los els escenaris de treball i temps necessaris per dissenyar adequadament aquests projectes.

LA UOC acull el seminari “Competències digitals i emocionals en la cerca de feina”

El 27 de març la seu de Tibidabo de la UOC va acollir el  seminari Competències digitals i emocionals en la cerca de feina, dins el marc del Multiplier Event del projecte SELFEE, un projecte europeu en el que hi participa l’àmbit de Competències Digitals de la UOC.

dsc_0030

L’objectiu ha estat donar a conèixer i contrastar els resultats del que fins ara s’ha desenvolupat en el marc del projecte, i debatre al voltant de diferents preguntes clau sobre la rellevància d’aquests dos marcs competencials en els processos actuals de cerca de feina.

La inauguració del seminari  va anar a càrrec de la vicerectora de Competitivitat i Empleabilitat de la UOC, Àngels Fitó, i hi van participar diferents entitats com el SOC, Barcelona Activa, Fundació Randstad, Fundació Surt,  Mescladís, CGT, i altres professionals relacionats amb l’àmbit laboral, entre elles Lidia Arroyo, afiliada a l’IN3-UOC com a investigadora del grup Gènere i TIC (IN3-UOC).

img-0825

Les principals conclusions a les que es va arribar a través del seminari són les següents:

  • La necessitat d’adaptació al nou entorn laboral, marcat pel canvi tecnològic, on tant les competències digitals com les socioemocionals esdevenen essencials per afrontar els nous reptes, marcats per noves professions relacionades amb la tecnologia (intel·ligència artificial, big data, etc).
  • La necessitat de poder adquirir i acreditar aquestes competències.
  • La importància d’incloure en els diferents processos formatius relacionats amb la cerca de feina l’exploració i potenciació dels bagatges de cadascú com una estratègia d’empoderament que pot aportar millores emocionals i optimitzar els processos de cerca de feina.
  • Tenir consciència de les diferents barreres existents provinents del propi sistema, i que afecten especialment a les persones amb més vulnerabilitat, com les migrades i les dones. En aquest sentit, cal seguir treballant i avançant en aquests aspectes des de les entitats i pressionar perquè s’abordin de manera efectiva des de l’administració i no suposin barreres per a les persones.

img-0826

El projecte SELFEE  és projecte europeu Erasmus+, i consisteix en un procés d’investigació-acció sobre competències digitals i aprenentatge socioemocional en la cerca de feina. El seu principal objectiu és la creació d’eines i formacions per els/les professionals que treballen amb persones aturades, principalement de llarga durada. Està coordinat per La Xixa i la UOC a Barcelona, DW-RS a Amsterdam, Kepes a Budapest i Elan Interculturel a Paris. En concret l‘àmbit de Competències Digitals de la  UOC ha elaborat un framework i una guia docent sobre competències digitals bàsiques per a la cerca de feina.

Podeu ampliar més informació sobre el projecte en el seu lloc web:http://selfeeproject.eu/

La UOC i l’ajuntament de Barcelona enceten un projecte per a promoure les competències digitals de la ciutadania

L’ajuntament de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya treballaran en un projecte que té com a principals objectius millorar les competències digitals de la ciutadania i reduir la fractura digital de gènere. El projecte serà vigent fins a finals de 2019 i comptarà amb la participació de les investigadores d’Edul@b i professores de l’àmbit de competències digitals de la UOC, Montse Guitert i Teresa Romeu.

A través de Barcelona Activa la universitat i el consistori han signat un conveni per empoderar digitalment la població mitjançant un programa que inclou diferents accions:

  • Crear un mapa de competències digitals, que tindria com objectiu ajudar a les persones a identificar els seus coneixements, habilitats i actituds en aquest àmbit. Aquest mapa possibilitarà diagnosticar el nivell de competència digital de la ciutadania així com proposar itineraris formatius adaptats al seu grau de coneixement, interessos i necessitats.
  • Constituir un observatori de competències digitals que esdevindria una eina de consulta, tant per a la ciutadania com per a instituts d’investigació i universitats, que inlourà tendències digitals, indicadors, usos i hàbits de la societat digital.
  • Dissenyar un programa formatiu amb itineraris vinculats a l’obtenció de l’ACTIC en els seus tres nivells: inicial, mitjà i avançat.

Podeu ampliar informació sobre aquest projecte a la web de l’ajuntament de Barcelona, a la web de la UOC i en aquesta notícia de La Vanguardia.

 

Integra la competència digital docent metodològica en la teva pràctica diària

Si estàs interessat/da en la Competència Digital Docent i la vols integrar a la teva pràctica diària, t’oferim una formació en línia sobre la competència digital docent. Es tracta d’un seminari gratuït per a docents en actiu, dissenyat dins el marc del projecte europeu DECODE – DEvelop COmpetences in Digital Era (http://decode-net.eu/).

infographic_seminar

El període estimat per a la formació és entre les dates del 5 i  30 de novembre.

Per obtenir més informació i fer reserva, ho pots fer escrivint-nos a decodecatalunya@gmail.com.

Digital skills for life and work

Aquesta entrada se centra en l’informe titulat Digital skills for life and work (de setembre, 2017) del Broadband Commission Working Group on Education. En el document competències digitals aquestes competències estan relacionades amb l’ús de la tecnologia digital i la seva creixent funcionalitat i es defineixen com a àrees clau de la vida i del treball, de tal manera que es consideren fonamentals per a una plena participació en la societat.

digital-skills-for-life-and-work

Aquestes habilitats i competències es van graduar en un continu que va des de les habilitats funcionals bàsiques a les habilitats més especialitzades. Moltes no són només ‘habilitats’ per se, sinó una gamma d’habilitats combinades, conductes interconnectades i complementàries, experiències, saber fer, hàbits, disposicions i comprensions. El mapatge i la definició de competències digitals d’acord amb els avenços tecnològics és un repte per als governs i dirigents, que s’enfronten a la necessitat de desenvolupar intervencions educatives inclusives, equitatives i sostenibles. La complexitat d’aquests reptes requereix de l’educació i la formació en diferents contextos: des de les institucions formals a les no formals, informals a l’aprenentatge auto-dirigit. En aquest informe es mencionen una sèrie de tendències en la provisió de l’educació i la formulació de polítiques educatives:

  • Iniciatives nacionals per garantir l’alfabetització digital: inclusió de les competències digitals en els programes escolars, xarxes i centres per als nens fora de l’escola i els que no tenen habilitats digitals bàsiques, i programes de mentoria informal entre parells.
  • Ensenyar programació i habilitats de codificació a nens i joves: la inclusió de la codificació en els programes escolars, fora de l’escola codificació de clubs, concursos i campanyes, i ordinadors subvencionats de baix cost amb cursos i aplicacions pre-instal·lades.
  • Facilitar el desenvolupament d’habilitats digitals necessàries per accedir a professions TIC: estratègies d’ocupabilitat, cursos d’educació vocacional i formació oferts per organitzacions d’educació tècnica i posterior, habilitats específiques de la indústria o formació als grups no privilegiats per a adaptar les seves capacitats, formes de desenvolupament d’habilitats ràpides i provisió de ‘mitjans de vida digitals’.
  • Fomentar habilitats digitals “suaus” i “complementàries”: integració de les “habilitats del segle XXI” ‘en els plans d’estudi, programes pràctics per promoure la seguretat digital, el desenvolupament de l’alfabetització digital i la ciutadania, i el coneixement de les implicacions de activitats en línia, dels drets digitals, i com la tecnologia digital dóna forma a la societat.

Segons l’informe, el desenvolupament d’habilitats digitals equitatives, eficaçes i d’alta qualitat segueix sent inconsistent. En aquest sentit, es fan necessaris enfocaments holístics que integrin polítiques, execució, finançament i associacions cooperatives per a lluitar contra les desigualtats i disparitats en les habilitats i competències digitals. Pilars d’aquest enfocament ampli i multifacètic inclouen:

  • La capacitat institucional i la continuïtat de la prestació: la prestació reeixida d’habilitats requereix que les organitzacions operin de manera eficient i dins de condicions de suport. Sovint es basa en els esforços anteriors de desenvolupament de competències.
  • Una participació adequada del govern: els governs han de millorar contínuament les seves capacitats digitals per promoure el desenvolupament equitatiu d’habilitats digitals a través de marcs regulatoris, polítiques i estratègies nacionals; per avaluar resultats, i promocionar els drets digitals, la seguretat, la igualtat de gènere i la inclusió.
  • Associacions diverses i ben administrades: la prestació d’habilitats digitals es beneficia de recursos i expertesa del sector públic i privat, és a dir, la participació d’actors relacionats amb les TIC (que tenen un coneixement profund de les habilitats digitals necessàries avui i les que és probable que siguin rellevants en el futur), combinant interessos públics i privats en una visió compartida. Hi ha avantatges clares a les associacions que són gestionades i coordinades a través d’organismes neutrals i lliurats amb base no lucrativa o filantròpica.
  • Planificació i provisió específiques del context: els programes i les iniciatives reeixides sobre capacitats digitals són dissenyades per a adaptar als destinataris i als contextos locals, evitant els enfocaments únics, potenciant la flexibilitat i el creixement iteratiu; són sensibles a llengües locals, consideracions socioculturals, qüestions d’accessibilitat tecnològica i desafiaments dels grups desfavorits.
  • Augmentar les prestacions amb èxit: els governs i altres organitzacions implicades han d’identificar i treballar per convertir casos prometedors petits o locals en “innovacions escalables” (a través de mitjans com ara bases de dades d’accés obert i repositoris de bones pràctiques).
  • Aplicar les tecnologies existents de manera innovadora: moltes formes exitoses de provisió d’habilitats digitals són notables per fer ús de tecnologies relativament simples i establertes, ja accessibles per als usuaris, i aplicar-les de manera innovadora mostrant com aprofitar al màxim el potencial de les eines existents.
  • La combinació d’enfocaments educatius tradicionals “no digitals” i aplicacions digitals:  la demanda d’aprenents d’educació i capacitació digital en entorns socials tradicionals continua sent forta, malgrat les millores en l’aprenentatge en línia i altres modes digitals d’educació. Les activitats que impliquen interaccions presencials amb altres persones i el fet de relacionar-se amb recursos físics han demostrat ser eficaços en una gran varietat de contextos. Els responsables polítics i els proveïdors haurien de tenir en compte els beneficis dels mètodes tradicionals fora de línia.
  • Connexió de la provisió d’habilitats digitals formal i no formal: les escoles, col·legis i universitats poden beneficiar-se d’apropiar-se d’aspectes exitosos del desenvolupament de competències digitals establerts fora del sector de l’educació formal i, a la inversa, poden contribuir al disseny pedagògic dels programes de desenvolupament de competències lliurats per organitzacions no educatives.
  • Potenciar les competències digitals dels professors: les habilitats i competències digitals dels professors fonamenten els esforços per integrar millor el desenvolupament de competències digitals en l’educació, tot garantint un enfocament sostenible, inclusiu i equitatiu. Hi ha una necessitat contínua de programes de capacitació centrats en el professorat, sobretot per als professors que treballen a les escoles i en àrees no tecnològiques.
  • La construcció d’una base rigorosa d’avaluació i d’evidències: hi ha poca avaluació de l’impacte i dels resultats de la provisió i la formulació de polítiques de competències digitals, essencial per aclarir les millors pràctiques i construir sobre elles.

Aquests són els elements principals del resum executiu del document, sintetitzats en aquest post, a excepció de la secció de recomanacions.

Per saber-ne més, podeu trobar l’informe complet en el següent enllaç: http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002590/259013e.pdf.

Ús d’eines 2.0 a l’aula

Per Daniel Fortuny, professor col·laborador de CTIC a la UOC

El món de les TIC és una realitat que canvia dia a dia. Constantment requereix que el docent adapti els programari o les aplicacions a la nova realitat existent. Tot seguit exposo una sèrie d’eines que poden ser interessants alhora de portar a terme determinades activitats per a estudiants d’ensenyaments post-obligatoris i universitaris. No són les úniques eines, n’hi ha més que es poden utilitzar a les aules de secundària, batxillerat i formació professional, però les destaco per la seva facilitat d’ús i possibilitats.

En molts casos cal relacionar conceptes i es pot fer a través de mapes conceptuals. Per a mapes conceptuals l’aplicació Mindomo és una bona aplicació. És molt senzill i intuïtiu.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-05captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-21-53

Per a presentacions les aplicacions com Emaze o Haiku Deck permeten fer presentacions senzilles en línia, que després es poden compartir. També són molt intuïtives i fàcils en l‘ús, i ofereixen un resultat diferent al tradicional Power Point.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-20captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-34

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-41captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-50

Tagxedo permet confeccionar interessants núvols de paraules de forma molt senzilla. És un recurs original que pot usar-se en algunes activitats a la destacar conceptes o idees clau.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-00

Camera 360 és una App de fotografia. Resulta molt interessant per la grans possibilitats alhora d’editar imatges. Disposa de centenars de filtres fotogràfics i diverses eines d’ajust professional, com inclinació, desplaçament, transparència, textures, etc. Edita les imatges de forma senzilla però molt original.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-10

Snapseed. Edita imatges amb gran quantitat i qualitat d’efectes, amb control d’un programari d’edició fotogràfica professional, disponible per a ordinadors i dispositius mòbils. Amb un sol toc, es pot retocar fotografies, ajustar la perspectiva, tornar a editar-les, etc.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-33

Photo Editor Pro.  És un editor amb molts efectes. A més de comptar amb nombrosos filtres fotogràfics, té molts efectes, adhesius i diverses característiques per aplicar.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-41

Per a fer collages hi ha PhotoGrid. Es poden combinar fotos normals en un interessant collage per compartir i decorar aplicant fantàstics filtres i afegint adhesius i textos. Un collage pot aportar més informació a l’activitat, sobretot des del punt de vista del procés.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-02

Soundcloud. Pot resultar molt interessant deixar constància de la feina realitzada mitjançant enregistraments. En aquest sentit podem usar la gravadora del dispositiu mòbil, o bé a través d’una aplicació. Soundcloud permet:

  • Descobrir les últimes novetats musicals
  • Buscar directament cançons, artistes i altres usuaris
  • Seguir amics i artistes per sentir el que comparteixen
  • Publicar streaming usant WiFi o connexió de dades
  • Gravar sons, podent compartir-los a les xarxes socials
  • Escoltar llistes de reproducció o crear-les

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-16

Wunderlist és un gestor de llistes. Permet capturar idees, tasques pendents i llocs per visitar. Es sincronitza instantàniament amb mòbil, tablet i ordinador per poder accedir a les llistes des de qualsevol part.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-24

Trello és una eina clau per a la gestió de tasques en un equip de treball o projecte. Resulta fàcil d’usar i és molt flexible. Es sabrà exactament què s’ha de fer, qui ha de fer-ho i quina serà la següent tasca. A més, tot el que faci es sincronitzarà i guardarà a moment en el núvol, perquè tots els dispositius estiguin sempre actualitzades. Pot crear taulers per organitzar qualsevol tasca en la qual estiguis treballant.

Amb les targetes Trello es pot organitzar llistes en el tauler:

  • Llistes de control per realitzar un seguiment de les tasques.
  • Comentaris per posar al dia als seus companys de treball.
  • Fotos i vídeos.
  • Qui està treballant en una targeta determinada.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-34

Ets competent en lectura digital?

Per Nivard Arboix González, professor col·laborador de CTIC a la UOC

books-1176150_1920

Font: Pixabay, cc by janeb13

En una societat de la informació tant consolidada com variable, la lectura i l’escriptura segueixen ocupant un paper fonamental en la comunicació. Això no obstant, aquestes habilitats han anat evolucionant per respondre a les noves realitats i necessitats comunicatives, donant lloc a la literacitat. Aquesta competència suposa anar més enllà, implica: saber llegir, escriure, comprendre i produir informacions escrites en una gran varietat de contextos, bona part dels quals són nous i digitals.

De fet, segons Vaca i Hernández (2006), en el context digital s’hi identifiquen fins a 32 tipologies de textos electrònics, fruit de la combinació de quatre criteris: la temporalitat de la comunicació, la hipertextualitat del text, les modalitats discursives i la interactivitat. La majoria d’aquestes tipologies no només no existien abans de la digitalització de la lectura, sinó que els lectors no han rebut mai una formació específica per fer-la. Actualment les tipologies de textos electrònics segueixen diversificant-se, mentre que l’aprenentatge de la lectura és essencialment el mateix i basat en el model analògic.

person-1990906_1920

Font: Pixabay, CC by coyot

S’ha publicat força literatura comparant la lectura digital i l’analògica. Alguna orientada a determinar els avantatges i inconvenients de cadascuna de les lectures; altres a analitzar l’impacte en l’aprenentatge; o d’altres en determinar les habilitats del lector. Tot i els diferents matisos d’aquests estudis, es desprenen dues qüestions diferenciadores entre aquests dos contextos. La primera diferència es troba en la finalitat de la lectura: mentre el text en paper es concep com una unitat de principi a final, en la que el lector tendeix a aplicar una lectura vertical i precisa per comprendre la globalitat del text; en el text digital, el lector tendeix a la lectura hortitzontal i ràpida per comprendre la idea general del text. La segona diferència resideix en les especificitats lèxiques, lingüístiques, gramaticals, discursives i de registre pròpies de cadascun d’aquests dos contextos, que si bé comparteixen alguns elements comuns, difereixen en alguns matisos clarament significatius.

És per això que alguns autors, com Cassany (2007), parlen de la literacitat crítica, entesa com una lectura crítica i plural del text que inclou tots els factors necessaris, perquè la comprensió en els nous contextos sigui també completa. En aquest sentit, un bon lector digital hauria de reunir un conjunt d’habilitats que principalment són les que es descriuen a continuació:

  • Anticipació: és l’acció de preveure els coneixements previs i establir les expectatives de la lectura. El grau d’anticipació és inversament proporcional a la dificultat de la lectura.
  • Inferència: és el procés racional a través del qual es completa o determina la informació implícita del text per fer-la explícita i així assolir una comprensió completa.
  • Identificació de les idees principals: és el reconeixement de les paraules clau del text i les seqüències que les interrelacionen, construint les idees essencials, jerarquitzant-les i diferenciant-les de les secundàries.
  • Lectura entre línies: és la capacitat de trobar la informació no explícita del text, perquè depèn de qüestions com l’estil o la intenció de l’autor, del to, de la tipologia textual o de la ideologia.
  • Lectura multimodal: és la capacitat de llegir textos que es combinen amb imatges, àudio, vídeo o animacions per enriquir-ne el contingut i que cal saber llegir com un tot.
  • Navegació hipertextual: és el procés de lectura no lineal, més horitzontal que vertical, en la que es llegeixen informacions de diversos documents vinculats a través d’enllaços, que el lector ha d’accionar en funció dels seus objectius.
  • Integració de coneixements: és l’acció de connectar i sintetitzar informacions de diverses fonts per adquirir o ampliar coneixements.
  • Identificació el context sociocultural: és el reconeixement del punt de partida sociocultural del text per a determinar els elements subjacents que poden tenir efecte sobre la comprensió.
  • Avaluació: és l’acció de valorar el rigor, la fiabilitat, la neutralitat i les credencials text.
  • Autoavaluació: és la presa de consciència del lector sobre el grau de comprensió i d’assoliment de l’objectiu de la lectura.
  • Metacognició: és el coneixement, la selecció i l’aplicació de les pròpies estratègies de lectura.
tablet-2188370_1920

Font: Pixabay, CC by Tero Vesalainen

Des de fa alguns anys, s’estan realitzant investigacions per demostrar l’efecte de les habilitats digitals sobre la comprensió lectora. Per exemple en la de Fajardo, Villalta i Salmerón (2016), una de les darreres en aquesta línia, van observar que accions vinculades amb el botó d’anar enrere del navegador, desar a preferits, seleccionar enllaços o seleccionar una opció en un menú dinàmic, tenien incidència en la comprensió lectora degut a errors i desviaments respecte a la informació objectiu. És per això, que les habilitats que integren una bona literacitat crítica no es poden deslligar de les que conformen una bona competència digital. En aquest sentit, van Deursen i van Dijk (2014) ja havien definit quatre dominis seqüencials que establien les habilitats digitals vinculades a lectura: l’operacional, el formal, l’informatiu i l’estratègic. El primer domini fa referència a les habilitats que permeten utilitzar les eines de la interfície (com clicar botons, desplaçar barres o desplegar menús) i gestionar informació (com introduir una adreça web o desar un document). El segon se centra en ubicar el lector en el medi on es troba, més enllà del camí seguit a través de l’hipertext. El tercer domini fa referència a les habilitats per cercar, seleccionar i avaluar informació en qualsevol format (textual, gràfic o audiovisual). Finalment, el quart consisteix en l’habilitat per utilitzar la informació per assolir l’objectiu inicial plantejat.

Així, doncs, l’èxit de la comprensió lectora dependrà essencialment del domini i aplicació de totes aquestes habilitats com un tot. El procés d’adquisició d’aquestes destreses és un procés llarg i complex, que requereix de la maduració de variables socials, biològiques i psicològiques i, per això, es va esdevenint al llarg de tota l’escolaritat fins a l’universitat. Paradoxalment, però, segons Porro (2001), les deficiències d’aquestes destresses s’aguditzen a l’edat adulta, quan la comprensió lectora ha d’assolir els nivells màxims en una gran diversitat i complexitat de textos. Per aquest motiu esdevé també cabdal que el lector (adult, madur, universitari…) tingui la capacitat d’autorregular-se. És a dir, que sigui capaç de seleccionar les estratègies adequades segons el context i els objectius de la lectura.

D’aquesta manera, i responent a la pregunta inicial, el lector digital serà competent quan faci una lectura diferent en funció del context, perquè s’hi adapta, aplicant les habilitats i les estratègies més pertinents, per optimitzar la comprensió.

Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials

Per Teresa Romeu Fontanillas, PRA de Tecnologies Aplicades a les Ciències Humanes i Socials

smartphone-1445489_960_720

Font: Pixabay, CC by geralt

Des de la creació de la UOC, es va fer evident la necessitat de disposar d’una assignatura que, de manera transversal, iniciés a l’alumnat en l’ús i aplicació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), la competència pròpia i l’ADN de la universitat. Aquest és el sentit i l’objectiu de Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials, pensada tant per l’àmbit acadèmic com professional.

 

handshake-2009195_960_720

Font: Pixabay, CC by Johnhain

No es tracta tan sols d’oferir unes eines determinades i d’estudiar el seu funcionament i aplicació, sinó sobretot d’assolir unes competències digitals que inclouen la cerca, selecció i tractament de la informació, l’elaboració de la informació digital, la seva presentació i difusió, així com la planificació de l’estudi i el treball en un entorn virtual d’aprenentatge, sense oblidar les estratègies de comunicació i el treball en equip amb una bona actitud digital. Per això, el fil conductor és el projecte virtual en equip, que es desenvolupa pas a pas a partir d’un focus temàtic en què es vinculen estretament la Història, la Geografia i la Història de l’Art amb les TIC, oferint continguts com la geolocalització, les aplicacions informàtiques per a l’anàlisi dels estudis geogràfics i històrics, l’art a la xarxa, la cultura digital, etc. Aquests grans temes d’actualitat són els que escullen els estudiants, partint de les seves inquietuds i interessos, i que els possibilita formar grups de treball. Tecnologies aplicades a les Ciències Humanes i Socials esdevé així una matèria fonamental per integrar els coneixements del grau amb el món de la xarxa, a través del desenvolupament de projectes de caire divers on es posen en joc les competències digitals bàsiques.

connect-20333_960_720

Font: Pixabay, CC by PublicDomainPictures

A banda de l’anàlisi i el tractament de la informació i dels processos comunicatius que es produeixen en el Campus, la nostra matèria posa èmfasi en les actituds i els valors de l’etiqueta (netiquette), imprescindibles per dur a terme les interaccions aprenent a respectar les opinions d’altri, treballant col·laborativament i assumint uns rols des de la tolerància i la comprensió de les diferències. En les discussions virtuals i en les tasques col·laboratives en el si dels grups del treball, els estudiants tenen l’oportunitat de generar aquest bon clima de treball, on les aportacions grupals superen la feina de cadascú per separat.

blockchain-3019120_960_720

Font: Pixabay, CC by Tumisu

Atès el seu caràcter transversal i propedèutic, és altament recomanable cursar l’assignatura en el primer semestre del Grau: les competències digitals que s’assoleixen seran útils independentment dels continguts que es treballin en el futur i serviran per bastir un projecte acadèmic de gran valor a la nostra universitat.

Article publicat al blog d’Humanitats de la UOC

Potencia tu yo profesional

Per Lucía Montero Rodríguez @lmonterorguez professora col·laboradora de l’assignatura CTIC a la UOC i de la nova FP UOC-JE

El pasado 15 de noviembre pude disfrutar de la charla que dieron sobre Competencias Digitales Montse Guitert, Teresa Romeu y Marc Romero; en la que me llamó especial atención el hincapié en el Desarrollo Profesional que se hizo durante la misma.

Por desgracia, si pensamos en el ámbito de la docencia, aún existen muchas personas que sólo aspiran a encontrar un puesto estable y limitarse a impartir un temario establecido. Es decir, no piensan en progresar, sino que parecen estancarse en un determinado momento y no ser capaces o no querer avanzar.

Si nos paramos a reflexionar acerca del desarrollo profesional, es posible pensar en cursos de formación. Podemos actualizarnos con acciones docentes relacionadas con la materia a impartir, pero también con el uso de nuevas herramientas para impartir y/o técnicas metodológicas. La cuestión es mantenernos actualizados y capacitados.

Mi pregunta es ¿debemos quedarnos ahí o podemos ofrecer más? En la actualidad existen opciones para investigar, participar en charlas, foros… y así interactuar, darnos a conocer y progresar; es decir, perfeccionar tu yo profesional.

Sin embargo, y desde mi punto de vista, en el área de competencias TIC o en otras como marketing y/o comunicación, añadiría la necesidad de desarrollar nuestra presencia digital. En un mundo en el que cada vez estamos más expuestos, tenemos que ser capaces de desarrollar nuestra marca o al menos una identidad digital reconocida.

Consciente de esa necesidad en 2011 me puse manos a la obra y empecé a gestionar mi marca personal. Además de desarrollar una web profesional que aunara toda la información que tenía en mis distintos blogs temáticos, comencé a utilizar Twitter como un medio de informarme, aprender, compartir y estar en contactos con otros profesionales del sector.

Desde el primer momento decidí no obsesionarme con el número de seguidores y apostar por un crecimiento orgánico. Con esa esta estrategia, cuidando lo que publico e interactuando con la audiencia este año he superado los 5000 seguidores. Además, el pasado día 11 de noviembre en la 7ª gala Blogosur, que premia a los mejores blogs y cuentas de Twitter e Instagram de Sevilla y provincia, tuve el honor de recibir el galardón a la cuenta de Twitter y Tecnología. Una gran satisfacción para alguien como yo que desde los 6 años decía que quería trabajar con ordenadores y siempre he intentado mantenerme al día.

Lucía Montero Rodríguez

Es cierto, que quizás no sea necesaria una presencia digital tan intensa como la que desarrollo, pero en cualquier caso creo que es positivo, en general como profesional y en particular como docente. De esta forma, aportamos confianza y transparencia, tanto de cara al alumnado como promoviendo también una mayor visibilidad y alcance para la universidad, aunque sea de manera indirecta.

y Tú, ¿te escondes o compartes?

Mes de 14.300 estudiants de la UOC han obtingut un certificat de competències digitals de la Generalitat

Un total de 14.353 estudiants de la UOC ha obtingut un certificat oficial de competències digitals de la Generalitat, l’ACTIC (Acreditació de Competències en Tecnologies de la Informació i la Comunicació).

indexEs beneficien d’aquest reconeixement els estudiants que han superat l’assignatura Competències TIC, transversal a tots els graus de la UOC, i, des de setembre de 2016, també els estudiants que han aprovat el projecte Competències Digitals a la FP dins els cicles formatius de grau superior de formació professional en línia que ofereix la UOC en col·laboració amb Jesuïtes Educació.

captura-de-pantalla-2017-10-05-a-les-8-46-14                        captura-de-pantalla-2017-10-05-a-les-8-48-06

Amb la superació d’aquestes matèries, els  estudiants poden obtenir automàticament aquesta equivalència.

Actualment la UOC és l’única universitat que ofereix a Catalunya aquest reconeixement, i ho fa des del 2014, quan va obtenir del Govern català l’equivalència amb el certificat mitjà de l’ACTIC.

A partir del curs acadèmic 2016- 2017 també ha entrat en vigor l’actualització del currículum de l’assignatura, d’acord amb els nous continguts aprovats per l’Ordre PRE/18/2016, de 8 de febrer.

L’ACTIC és el certificat acreditatiu de la competència digital, emès per la Generalitat de Catalunya, entès com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per a assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

Es tracta d’un certificat molt útil en processos de cerca de feina, ja que simplifica els processos de selecció de personal a l’hora d’avaluar les aptituds digitals d’una persona per a ocupar un determinat lloc de treball.

Actualment, també hi ha la possibilitat que qualsevol persona que estigui interessada a obtenir aquest certificat es pugui matricular exclusivament de l’assignatura en qüestió, sense necessitat d’estar matriculada en cap grau universitari,  mitjançant l’oferta formativa d’assignatures lliures de la UOC.