Educació i STEAM

Per Nivard Arboix Gonzalez, professor col·laborador de CTIC a la UOC

 Des de fa alguns anys diverses institucions, administracions i governs estan destinant molts esforços per preparar la població per respondre de forma productiva, cultural i ciutadana als reptes de la societat digital, de la indústria 4.0 i de la globalització, en un context de crisi econòmica, ecològica i energètica. Per aquest motiu, s’estan impulsant plans d’acció arreu del món dirigits a la formació en l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

steam-01

En els propers anys, només a l’estat espanyol, es necessitaran més de 300.000 professionals de l’àmbit STEM (Randstad, 2016). Aquesta important demanda, però, no es correspon amb el nombre d’estudiants que es graduen en STEM. Això es deu en gran part a una autopercepció negativa dels estudiants, ja que un 45% no es veu capaç de cursar aquest tipus d’estudis (Everis, 2012). A nivell europeu la situació no és gaire diferent: només 13 de cada 1000 alumnes que es graduen, ho fan en alguna disciplina STEM (Eurostat, 2014). És per això que el primer gran objectiu dels plans STEM és augmentar el nombre de graduats en aquestes disciplines.

La Universitat de Missouri va publicar un estudi al 2018 que concloïa que les noies, tot i ser tant o més competents que els nois en ciències, tendien a graduar-se en disciplines que no eren pròpies de l’àmbit STEM. De fet, de mitjana només el 12% de les graduades ho feia en STEM. Aquesta desigualtat de gènere en l’àmbit STEM és motiu de preocupació. La manca de dones en el sector implica que les solucions als problemes de base científica provenen només de les competències del 50% de la població i, per tant, en molts casos no són tan riques, plurals i eficaces com podrien. És en aquesta qüestió on s’estableix el segon gran objectiu: incrementar la proporció de dones graduades en STEM.

steam04

La realitat, però, és que no n’hi ha prou amb augmentar el nombre de graduats i graduades en STEM. En la societat actual, on ciència i tecnologia ocupen un paper important en les causes i les solucions dels problemes, cal que tot ciutadà estigui degudament alfabetitzat en l’àmbit STEM i sigui competent per tal de poder participar de forma activa, crítica i responsable en la presa de decisions, tant des del vessant personal com professional. Per aquest motiu, la formació en l’àmbit STEM ha de ser una part de l’educació infantil, primària i secundària obligatòria.

Ser competent en STEM implica a més a més concebre aquest àmbit com quelcom global on hi intervenen disciplines no només científiques, sinó també d’altres més pròpies de l’àmbit humanista. És per això que cada vegada més s’utilitza el terme STEAM, en comptes d’STEM, on l’A representa les Liberal Arts, és a dir, aquelles competències transversals que tot ciutadà i professional del s. XXI hauria de tenir: pensament crític, resolució de problemes, comunicació, cooperació i creativitat.

En el marc de les competències transversals cal tenir presents dues competències més: la competència digital 2.0 i la competència en Recerca i Innovació Responsable (RRI en anglès). La primera inclou competències fonamentals com el tractament de la informació, la comunicació digital, la creació de contingut o l’ètica digital (Joint Research Centre, 2016). La segona engloba, per una part, les competències orientades a participar de forma crítica i responsable en decisions de base científica i, per una altra, les competències orientades a innovar respectant els estàndards ètics i garantint societats sostenibles. Així, doncs, el tercer gran objectiu dels plans STEAM consisteix en millorar aquestes competències al llarg de les etapes educatives obligatòries.

Aquests tres grans objectius necessiten de l’implicació de diversos agents i institucions per fer-los possibles. Els estudiants ocupen el centre d’aquest procés d’aprenentatge, però els docents seran els encarregats de crear els contextos apropiats, perquè nois i noies assoleixin les competències STEAM i s’autoconcebin com a persones ben formades en aquestes disciplines. És per això que, abans de desplegar projectes STEAM als centres educatius, cal assegurar dues qüestions bàsiques i fonamentals. En primer lloc, oferir una bona formació als docents; i en segon lloc, facilitar-los els escenaris de treball i temps necessaris per dissenyar adequadament aquests projectes.

Integra la competència digital docent metodològica en la teva pràctica diària

Si estàs interessat/da en la Competència Digital Docent i la vols integrar a la teva pràctica diària, t’oferim una formació en línia sobre la competència digital docent. Es tracta d’un seminari gratuït per a docents en actiu, dissenyat dins el marc del projecte europeu DECODE – DEvelop COmpetences in Digital Era (http://decode-net.eu/).

infographic_seminar

El període estimat per a la formació és entre les dates del 5 i  30 de novembre.

Per obtenir més informació i fer reserva, ho pots fer escrivint-nos a decodecatalunya@gmail.com.

Digital skills for life and work

Aquesta entrada se centra en l’informe titulat Digital skills for life and work (de setembre, 2017) del Broadband Commission Working Group on Education. En el document competències digitals aquestes competències estan relacionades amb l’ús de la tecnologia digital i la seva creixent funcionalitat i es defineixen com a àrees clau de la vida i del treball, de tal manera que es consideren fonamentals per a una plena participació en la societat.

digital-skills-for-life-and-work

Aquestes habilitats i competències es van graduar en un continu que va des de les habilitats funcionals bàsiques a les habilitats més especialitzades. Moltes no són només ‘habilitats’ per se, sinó una gamma d’habilitats combinades, conductes interconnectades i complementàries, experiències, saber fer, hàbits, disposicions i comprensions. El mapatge i la definició de competències digitals d’acord amb els avenços tecnològics és un repte per als governs i dirigents, que s’enfronten a la necessitat de desenvolupar intervencions educatives inclusives, equitatives i sostenibles. La complexitat d’aquests reptes requereix de l’educació i la formació en diferents contextos: des de les institucions formals a les no formals, informals a l’aprenentatge auto-dirigit. En aquest informe es mencionen una sèrie de tendències en la provisió de l’educació i la formulació de polítiques educatives:

  • Iniciatives nacionals per garantir l’alfabetització digital: inclusió de les competències digitals en els programes escolars, xarxes i centres per als nens fora de l’escola i els que no tenen habilitats digitals bàsiques, i programes de mentoria informal entre parells.
  • Ensenyar programació i habilitats de codificació a nens i joves: la inclusió de la codificació en els programes escolars, fora de l’escola codificació de clubs, concursos i campanyes, i ordinadors subvencionats de baix cost amb cursos i aplicacions pre-instal·lades.
  • Facilitar el desenvolupament d’habilitats digitals necessàries per accedir a professions TIC: estratègies d’ocupabilitat, cursos d’educació vocacional i formació oferts per organitzacions d’educació tècnica i posterior, habilitats específiques de la indústria o formació als grups no privilegiats per a adaptar les seves capacitats, formes de desenvolupament d’habilitats ràpides i provisió de ‘mitjans de vida digitals’.
  • Fomentar habilitats digitals “suaus” i “complementàries”: integració de les “habilitats del segle XXI” ‘en els plans d’estudi, programes pràctics per promoure la seguretat digital, el desenvolupament de l’alfabetització digital i la ciutadania, i el coneixement de les implicacions de activitats en línia, dels drets digitals, i com la tecnologia digital dóna forma a la societat.

Segons l’informe, el desenvolupament d’habilitats digitals equitatives, eficaçes i d’alta qualitat segueix sent inconsistent. En aquest sentit, es fan necessaris enfocaments holístics que integrin polítiques, execució, finançament i associacions cooperatives per a lluitar contra les desigualtats i disparitats en les habilitats i competències digitals. Pilars d’aquest enfocament ampli i multifacètic inclouen:

  • La capacitat institucional i la continuïtat de la prestació: la prestació reeixida d’habilitats requereix que les organitzacions operin de manera eficient i dins de condicions de suport. Sovint es basa en els esforços anteriors de desenvolupament de competències.
  • Una participació adequada del govern: els governs han de millorar contínuament les seves capacitats digitals per promoure el desenvolupament equitatiu d’habilitats digitals a través de marcs regulatoris, polítiques i estratègies nacionals; per avaluar resultats, i promocionar els drets digitals, la seguretat, la igualtat de gènere i la inclusió.
  • Associacions diverses i ben administrades: la prestació d’habilitats digitals es beneficia de recursos i expertesa del sector públic i privat, és a dir, la participació d’actors relacionats amb les TIC (que tenen un coneixement profund de les habilitats digitals necessàries avui i les que és probable que siguin rellevants en el futur), combinant interessos públics i privats en una visió compartida. Hi ha avantatges clares a les associacions que són gestionades i coordinades a través d’organismes neutrals i lliurats amb base no lucrativa o filantròpica.
  • Planificació i provisió específiques del context: els programes i les iniciatives reeixides sobre capacitats digitals són dissenyades per a adaptar als destinataris i als contextos locals, evitant els enfocaments únics, potenciant la flexibilitat i el creixement iteratiu; són sensibles a llengües locals, consideracions socioculturals, qüestions d’accessibilitat tecnològica i desafiaments dels grups desfavorits.
  • Augmentar les prestacions amb èxit: els governs i altres organitzacions implicades han d’identificar i treballar per convertir casos prometedors petits o locals en “innovacions escalables” (a través de mitjans com ara bases de dades d’accés obert i repositoris de bones pràctiques).
  • Aplicar les tecnologies existents de manera innovadora: moltes formes exitoses de provisió d’habilitats digitals són notables per fer ús de tecnologies relativament simples i establertes, ja accessibles per als usuaris, i aplicar-les de manera innovadora mostrant com aprofitar al màxim el potencial de les eines existents.
  • La combinació d’enfocaments educatius tradicionals “no digitals” i aplicacions digitals:  la demanda d’aprenents d’educació i capacitació digital en entorns socials tradicionals continua sent forta, malgrat les millores en l’aprenentatge en línia i altres modes digitals d’educació. Les activitats que impliquen interaccions presencials amb altres persones i el fet de relacionar-se amb recursos físics han demostrat ser eficaços en una gran varietat de contextos. Els responsables polítics i els proveïdors haurien de tenir en compte els beneficis dels mètodes tradicionals fora de línia.
  • Connexió de la provisió d’habilitats digitals formal i no formal: les escoles, col·legis i universitats poden beneficiar-se d’apropiar-se d’aspectes exitosos del desenvolupament de competències digitals establerts fora del sector de l’educació formal i, a la inversa, poden contribuir al disseny pedagògic dels programes de desenvolupament de competències lliurats per organitzacions no educatives.
  • Potenciar les competències digitals dels professors: les habilitats i competències digitals dels professors fonamenten els esforços per integrar millor el desenvolupament de competències digitals en l’educació, tot garantint un enfocament sostenible, inclusiu i equitatiu. Hi ha una necessitat contínua de programes de capacitació centrats en el professorat, sobretot per als professors que treballen a les escoles i en àrees no tecnològiques.
  • La construcció d’una base rigorosa d’avaluació i d’evidències: hi ha poca avaluació de l’impacte i dels resultats de la provisió i la formulació de polítiques de competències digitals, essencial per aclarir les millors pràctiques i construir sobre elles.

Aquests són els elements principals del resum executiu del document, sintetitzats en aquest post, a excepció de la secció de recomanacions.

Per saber-ne més, podeu trobar l’informe complet en el següent enllaç: http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002590/259013e.pdf.

Andreu Veà, Premi d’Internet 2017 a la Trajectòria Personal

El Dr.Andreu Veà, membre del Consell Assessor de Competències Digitals de la UOC, ha estat guardonat amb el Premi d’Internet 2017 a la Trajectòria Personal, atorgat pel Comité d’Impuls del Dia d’Internet.

El premi és un reconeixement al seu recorregut com a pioner d’Internet, emprenedor en el sector de les telecomunicacions i president actual del capítol espanyol de la Internet Society

També cal destacar els seus treballs sobre la història d’Internet i els seus creadors.

A finals de 2014 la Unió Europea el va nomenar Digital Champion for Spain

Andreu Veà (esquerra) amb el seu amic i mentor Vint Cerf (dreta), considerat un dels “pares” d’Internet.  Font: Wikipedia

El president del Senat serà l’encarregat d’entregar-li el premi el proper 17 de maig, en motiu del dia Mundial D’Internet, al Palau del Senat de Madrid.

L’acte serà a les 13:50 i s’emitirà en directe en streaming. Trobareu tota la informació sobre la jornada en aquest enllaç.

Abans de l’entrega del Premi, a les 12:30, al mateix espai es celebrà el Debat plenari al voltant de lEmpoderament Digital, analitzant com les tecnologies poden ajudar als col·lectius en risc d’exclusió social a integrar-se en la societat,  així com en les tasques que desenvolupen les organitzacions que treballen amb aquestes persones.

Entre els ponents hi participaran Montse Guitert, directora de l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC, juntament amb Padre Àngel García, Felix Serrano, Jorge Cattaneo, Petra Isabell Wenitzky i Álvaro García, tots ells de diverses entitats que desenvolupen diferents projectes per fomentar l’empoderament digital dels més desafavorits.

Estudiar en línia, realitat o ficció?

L’àmbit de Competències Digitals de la UOC participa, un any més, a la Fira de l’Estudiant de Manresa, proposant el taller: Estudiar en línia. Realitat o ficció?

Un dels objectius és donar a conèixer als estudiants què és la UOC, tot posant l’èmfasi en el fet d’estudiar en xarxa i de manera connectada tot aprofitant els avantatges de les TIC.

Per fer-ho, s’ha dissenyat un taller eminentment pràctic, on es treballarà en petits grups tot elaborant un GIF animat, un collage d’imatges o bé un vídeo breu tot responent a la pregunta: Què vol dir estudiar en línia? Expliquem-ho al mon!

La idea és que els estudiants aportin la seva pròpia visió del que és estudiar en línia a partir dels recursos que se’ls facilitaran i que consensuïn un eslògan o frase per definir-ho, expressant-ho en un format audiovisual o gràfic.

Per fer-ho, treballaran amb els seus dispositius mòbils, i una vegada tinguin acabada la seva producció, la podran compartir a l’Instagram amb el hashtag de la Fira.

El taller té una durada de 45’ i es durà a terme el 26 d’abril, en 3 sessions al llarg del matí.

Aquesta activitat està emmarcada dins la Fira de l’Estudiant de Manresa, que es celebra al Palau Firal de Manresa del 24 al 27 d’abril, i que enguany arriba a la seva 25ª edició.

fira_estudiant_manresa

 

 

 

 

 

 

 

L’objectiu de la Fira és oferir tot tipus de recursos i activitats que pugin ajudar als estudiants a prendre decisions de cara al seu futur acadèmic i professional, tot complementant la tasca d’orientació que es desenvolupa als diferents centres educatius.

Podeu trobar més informació sobre la Fira i les seves activitats al web de la Fira.

Seminaris i cursos d’hivern UOC 2017

Ja està oberta la matrícula per poder inscriure’s a qualsevol dels diferents seminaris i cursos que ofereix la universitat d’hivern, una activitat formativa dels Programes Oberts de la UOC.

cursos i seminaris hivern UOC 2017

L’objectiu principal d’aquestes activitats formatives és oferir un escenari des d’on poder desenvolupar diferents competències professionals a través de l’aprenentatge en línia així com adquirir, actualitzar i/o ampliar coneixements.

Entre els diferents àmbits de coneixement, trobem l’àrea de Competències Digitals, que enguany proposa cinc seminaris per triar:

  • Full de càlcul, del que s’ofereixen dos nivells: l’ inicial i els d’aplicacions avançades
  • Crea el teu espai web amb un gestor de continguts
  • Tecnologia mòbil per l’aprenentatge
  • Treu profit de Google Drive

Aquests seminaris tenen una durada de 4 setmanes, amb una càrrega lectiva d’unes 25 hores, equivalents a un crèdit ECTS.

El professorat d’aquestes formacions forma part de l’àmbit de Competències Digitals de la UOC, amb anys d’experiència docent relacionada amb les TIC i la seva aplicació al món acadèmic i/o professional.

Tots els cursos i seminaris comencen el 8 de febrer, amb descomptes del 5% en la matrícula si es tria més d’un curs o seminari, o del 7% si es forma part de la comunitat UOC.

Podeu ampliar informació des d’aquest enllaç

Actitud Digital: cinc elements clau per la participació en la societat digital

Ja està disponible la segona publicació sobre Actitud Digital a la col·lecció Smartpapers d’Edul@b. Sota el títol 5 elements clau per la participació en la societat digital, els investigadors Teresa Romeu, Montse Guitert,  Marc Romero i Carles Bruguera ens proposen una reflexió sobre com participem en la societat digital, i si ho fem de manera correcte.

actitud_03

El focus de la reflexió es centra en els següents elements clau:

  • La netiqueta i la seva importància per comunicar-se de manera efectiva i adequada en entorns digitals, respectant les normes bàsiques de cortesia del mon real adaptades als entorns digitals.
  • La identitat digital: Saber com anar configurant-la d’acord a la imatge que vulguem projectar, tot i que no podem controlar-la al 100%.
  • Reputació digital: Com la xarxa ens beneficia o perjudica, en funció del que diguin de nosaltres
  • Seguretat: Ser conscients dels riscos a la xarxa i les mesures d’autoprotecció.
  • Legislació a la xarxa: Conèixer els drets i deures que tenim als entorns digitals pel que fa a l’ús de les dades i de materials no propis.

L’article acaba amb nou valors que hauria de tenir tot ciutadà digital per tal de fomentar una actitud digital adequada, cívica i constructiva tot participant a la xarxa.

Podeu consultar l’article complerten aquest enllaç

Actitud Digital, un seminari de creixement professional de #LaNuevaFP

La UOC i Jesuïtes Educació han posat en marxa la Formació Professional en línia (#LaNuevaFP) través d’un Campus Virtual des del qual s’imparteixen els cicles formatius d’Administració i Finances, Desenvolupament d’Aplicacions Web, Gestió de Vendes i Espais Comercials i Màrqueting i Publicitat.

Com a formació transversal s’ofereix el seminari sobre Actitud Digital, coordinat per l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC, que ha tingut la primera edició en el període del 17 d’octubre al 14 de novembre, i que iniciarà la seva segona edició el 15 de desembre.

Com assenyala el pla docent, es tracta de potenciar una actitud digital crítica i racional per poder dur a terme les diferents accions que demanda la societat digital, un marc en el qual interactuem, treballem i aprenem.

Els continguts més destacats del seminari són les normes de la netiqueta, com gestionar la nostra identitat digital, la reputació digital, la seguretat a la xarxa, l’ús dels continguts en funció dels drets d’autor, etc.

actitud_digital

Imatge de l’audiovisual “Actitud Digital”

Al llarg de les quatre setmanes del seminari, els estudiants treballen aquests continguts a través del vídeo “Actitud Digital”, de l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC, un audiovisual que ens endinsa en aquestes qüestions amb exemples de la vida diària i que, al costat d’altres recursos, els serveix per generar un seguit d’activitats que s’inicien amb la creació d’un blog (publicat a Blogger o WordPress.com), en el qual publiquen un parell d’entrades sobre identitat digital i sobre els conceptes treballats al seminari, respectivament. És important que defineixin el seu perfil, ja que és una bona forma que aprenguin com ens hem de mostrar als altres a la xarxa, i que prenguin consciència del valor de la privacitat, tot reflexionant sobre el fenomen de les xarxes socials, una realitat amb la qual hem de conviure i que sovint és emprada sense control.

En el seminari han interactuat tot comentant en els blogs dels companys i les companyes i el Fòrum de l’aula els ha servit com a espai per compartir els enllaços.

Aquests són alguns dels blogs que han creat els estudiants d”aquesta primera edició del seminari:

Urbe Digital (autora: Clara Chávarri): http://urbdigital.blogspot.com.es

Ditizen (autor: Manuel Pacheco): https://ditizen.wordpress.com

Digital Life (autora: Gemma Sala): https://digitallife16.wordpress.com/

Una altra activitat molt fructífera ha estat la de l’apartat de seguretat a la xarxa, un mural col·laboratiu Padlet en el qual els estudiants han plantejat riscos del món digital i han proposat mesures d’autoprotecció: s’han tractat temes com el phishing, el malware, el ciberassetjament, la suplantació d’identitat, les xarxes WiFi obertes, etc.

La metodologia emprada al llarg del seminari ha estat el learning by doing i l’aprenentatge per descobriment. El més destacat, sens dubte, ha estat la capacitat de reflexió que ha generat i l’actitud proactiva de l’aula per construir cooperativament el coneixement. En conclusió, una oportunitat per introduir a la nova FP els grans reptes d’Internet del món canviant que ens ha tocat viure.

Enric Gil Garcia, professor col·laborador de la Universitat Oberta de Catalunya i de la nova FP UOC-JE

El “Vocabulari de l’aprenentatge en línia” s’afegeix als diccionaris del TERMCAT

El TERMCAT ha publicat recentment el “Vocabulari de l’aprenentatge en línia”, un recull amb més d’una cinquantena de termes catalans relacionats amb l’aprenentatge en entorns digitals, gràcies al treball conjunt amb la UOC.

Vocabulari Aprenentatge en linia

Font: TERMCAT

L’origen d’aquesta obra s’ha de buscar en la dificultat de denominar en català diferents conceptes relacionats amb el món de l’aprenentatge en línia, al tractar-se d’una terminologia nova provinent majoritàriament de l’anglès, així com en la voluntat de trobar el màxim consens en la fixació de les propostes catalanes.

D’aquesta manera s’ofereixen propostes catalanes alternatives als manlleus anglesos com aprenentatge en línia o aprenentatge digital (e-learning), aprenentatge adaptatiu (adaptive learning), o entorn personal d’aprenentagte (personal learning environment), entre d’altres.

Cada terme disposa d’una fitxa terminològica amb la seva definició, sinònims, i els seus equivalents en castellà, anglès i francès, i notes explicatives en els casos que s’ha estimat necessari.

L’obra és fruit de la col·laboració entre TERMCAT i la UOC, que ha estat la promotora d’aquesta iniciativa, comptant amb les aportacions de diferents experts i especialistes. Entre ells, Montse Guitert, directora de l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC, i responsable del grup de recerca Edul@b Educació i TIC.Podeu consultar l’equip de treball que hi ha participat des d’aquest enllaç.

Es tracta d’un projecte viu i obert, que s’espera que es pugui anar enriquint i actualitzant amb les diferents aportacions d’usuaris i experts.

Podeu accedir al recull des d’aquest enllaç o bé a través del repositori de Diccionaris en Línia de TERMCAT

Reunió del Consell Assessor de Competències Digitals de la UOC

Els professors Montse Guitert, Teresa Romeu, Marc Romero i Gemma Abellán van organitzar la reunió del Consell Assessor de Competència Digital de la UOC, que va tenir lloc divendres 25 de novembre a la seu de Tibidabo.

consell assessor01

Els membres del Consell Assessor, amb la Vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez, i els professors de l’Àmbit de Competències Digitals

La Vicerectora de Globalització i Cooperació de la UOC, Pastora Martínez, va donar la benvinguda als actuals membres del Consell Assessor i va emfatitzar el paper primordial que tenen les competències digitals ja que «són l’ADN de la UOC».

Posteriorment, la directora del l’Àmbit de Competències Digitals, Montse Guitert, va realitzar una presentació sobre la transformació digital i les competències digitals a la UOC, tot assenyalant la importància d’empoderar digitalment els estudiants.

L’objectiu de la reunió va ser reflexionar sobre l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC explorant les tendències internacionals per repensar i transformar la oferta formativa de l’àmbit i per ajustar les competències i els continguts docents a les necessitats del món professional actual i futur.

 consell assessor02

Durant la reunió es va promoure un interessant diàleg i discussió, on hi van participar els següents membres del Consell Assessor:  

  • Ricard Faura: Cap de Servei d’Inclusió i Capacitació Digital. Generalitat de Catalunya. DGTSI Generalitat de Catalunya.
  • Jordi Graells: Direcció General d’Atenció Ciutadana. Generalitat de Catalunya.
  • Emili Pascual: Responsable d’Employer Branding. Banc Sabadell.
  • Josep Prieto: Director del Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació, UOC.
  • Yves Punie: Senior Sicentist al Institute for Prospective Technological Studies (IPTS). Ha participat per videoconferència.
  • Jordi Roca: Business Unit Manager a CT Formación.
  • Andreu Veà: President Internet Society. Digital Champion from Europa.

cosell assessor04