Integra la competència digital docent metodològica en la teva pràctica diària

Si estàs interessat/da en la Competència Digital Docent i la vols integrar a la teva pràctica diària, t’oferim una formació en línia sobre la competència digital docent. Es tracta d’un seminari gratuït per a docents en actiu, dissenyat dins el marc del projecte europeu DECODE – DEvelop COmpetences in Digital Era (http://decode-net.eu/).

infographic_seminar

El període estimat per a la formació és entre les dates del 5 i  30 de novembre.

Per obtenir més informació i fer reserva, ho pots fer escrivint-nos a decodecatalunya@gmail.com.

Digital skills for life and work

Aquesta entrada se centra en l’informe titulat Digital skills for life and work (de setembre, 2017) del Broadband Commission Working Group on Education. En el document competències digitals aquestes competències estan relacionades amb l’ús de la tecnologia digital i la seva creixent funcionalitat i es defineixen com a àrees clau de la vida i del treball, de tal manera que es consideren fonamentals per a una plena participació en la societat.

digital-skills-for-life-and-work

Aquestes habilitats i competències es van graduar en un continu que va des de les habilitats funcionals bàsiques a les habilitats més especialitzades. Moltes no són només ‘habilitats’ per se, sinó una gamma d’habilitats combinades, conductes interconnectades i complementàries, experiències, saber fer, hàbits, disposicions i comprensions. El mapatge i la definició de competències digitals d’acord amb els avenços tecnològics és un repte per als governs i dirigents, que s’enfronten a la necessitat de desenvolupar intervencions educatives inclusives, equitatives i sostenibles. La complexitat d’aquests reptes requereix de l’educació i la formació en diferents contextos: des de les institucions formals a les no formals, informals a l’aprenentatge auto-dirigit. En aquest informe es mencionen una sèrie de tendències en la provisió de l’educació i la formulació de polítiques educatives:

  • Iniciatives nacionals per garantir l’alfabetització digital: inclusió de les competències digitals en els programes escolars, xarxes i centres per als nens fora de l’escola i els que no tenen habilitats digitals bàsiques, i programes de mentoria informal entre parells.
  • Ensenyar programació i habilitats de codificació a nens i joves: la inclusió de la codificació en els programes escolars, fora de l’escola codificació de clubs, concursos i campanyes, i ordinadors subvencionats de baix cost amb cursos i aplicacions pre-instal·lades.
  • Facilitar el desenvolupament d’habilitats digitals necessàries per accedir a professions TIC: estratègies d’ocupabilitat, cursos d’educació vocacional i formació oferts per organitzacions d’educació tècnica i posterior, habilitats específiques de la indústria o formació als grups no privilegiats per a adaptar les seves capacitats, formes de desenvolupament d’habilitats ràpides i provisió de ‘mitjans de vida digitals’.
  • Fomentar habilitats digitals “suaus” i “complementàries”: integració de les “habilitats del segle XXI” ‘en els plans d’estudi, programes pràctics per promoure la seguretat digital, el desenvolupament de l’alfabetització digital i la ciutadania, i el coneixement de les implicacions de activitats en línia, dels drets digitals, i com la tecnologia digital dóna forma a la societat.

Segons l’informe, el desenvolupament d’habilitats digitals equitatives, eficaçes i d’alta qualitat segueix sent inconsistent. En aquest sentit, es fan necessaris enfocaments holístics que integrin polítiques, execució, finançament i associacions cooperatives per a lluitar contra les desigualtats i disparitats en les habilitats i competències digitals. Pilars d’aquest enfocament ampli i multifacètic inclouen:

  • La capacitat institucional i la continuïtat de la prestació: la prestació reeixida d’habilitats requereix que les organitzacions operin de manera eficient i dins de condicions de suport. Sovint es basa en els esforços anteriors de desenvolupament de competències.
  • Una participació adequada del govern: els governs han de millorar contínuament les seves capacitats digitals per promoure el desenvolupament equitatiu d’habilitats digitals a través de marcs regulatoris, polítiques i estratègies nacionals; per avaluar resultats, i promocionar els drets digitals, la seguretat, la igualtat de gènere i la inclusió.
  • Associacions diverses i ben administrades: la prestació d’habilitats digitals es beneficia de recursos i expertesa del sector públic i privat, és a dir, la participació d’actors relacionats amb les TIC (que tenen un coneixement profund de les habilitats digitals necessàries avui i les que és probable que siguin rellevants en el futur), combinant interessos públics i privats en una visió compartida. Hi ha avantatges clares a les associacions que són gestionades i coordinades a través d’organismes neutrals i lliurats amb base no lucrativa o filantròpica.
  • Planificació i provisió específiques del context: els programes i les iniciatives reeixides sobre capacitats digitals són dissenyades per a adaptar als destinataris i als contextos locals, evitant els enfocaments únics, potenciant la flexibilitat i el creixement iteratiu; són sensibles a llengües locals, consideracions socioculturals, qüestions d’accessibilitat tecnològica i desafiaments dels grups desfavorits.
  • Augmentar les prestacions amb èxit: els governs i altres organitzacions implicades han d’identificar i treballar per convertir casos prometedors petits o locals en “innovacions escalables” (a través de mitjans com ara bases de dades d’accés obert i repositoris de bones pràctiques).
  • Aplicar les tecnologies existents de manera innovadora: moltes formes exitoses de provisió d’habilitats digitals són notables per fer ús de tecnologies relativament simples i establertes, ja accessibles per als usuaris, i aplicar-les de manera innovadora mostrant com aprofitar al màxim el potencial de les eines existents.
  • La combinació d’enfocaments educatius tradicionals “no digitals” i aplicacions digitals:  la demanda d’aprenents d’educació i capacitació digital en entorns socials tradicionals continua sent forta, malgrat les millores en l’aprenentatge en línia i altres modes digitals d’educació. Les activitats que impliquen interaccions presencials amb altres persones i el fet de relacionar-se amb recursos físics han demostrat ser eficaços en una gran varietat de contextos. Els responsables polítics i els proveïdors haurien de tenir en compte els beneficis dels mètodes tradicionals fora de línia.
  • Connexió de la provisió d’habilitats digitals formal i no formal: les escoles, col·legis i universitats poden beneficiar-se d’apropiar-se d’aspectes exitosos del desenvolupament de competències digitals establerts fora del sector de l’educació formal i, a la inversa, poden contribuir al disseny pedagògic dels programes de desenvolupament de competències lliurats per organitzacions no educatives.
  • Potenciar les competències digitals dels professors: les habilitats i competències digitals dels professors fonamenten els esforços per integrar millor el desenvolupament de competències digitals en l’educació, tot garantint un enfocament sostenible, inclusiu i equitatiu. Hi ha una necessitat contínua de programes de capacitació centrats en el professorat, sobretot per als professors que treballen a les escoles i en àrees no tecnològiques.
  • La construcció d’una base rigorosa d’avaluació i d’evidències: hi ha poca avaluació de l’impacte i dels resultats de la provisió i la formulació de polítiques de competències digitals, essencial per aclarir les millors pràctiques i construir sobre elles.

Aquests són els elements principals del resum executiu del document, sintetitzats en aquest post, a excepció de la secció de recomanacions.

Per saber-ne més, podeu trobar l’informe complet en el següent enllaç: http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002590/259013e.pdf.

Ús d’eines 2.0 a l’aula

Per Daniel Fortuny, professor col·laborador de CTIC a la UOC

El món de les TIC és una realitat que canvia dia a dia. Constantment requereix que el docent adapti els programari o les aplicacions a la nova realitat existent. Tot seguit exposo una sèrie d’eines que poden ser interessants alhora de portar a terme determinades activitats per a estudiants d’ensenyaments post-obligatoris i universitaris. No són les úniques eines, n’hi ha més que es poden utilitzar a les aules de secundària, batxillerat i formació professional, però les destaco per la seva facilitat d’ús i possibilitats.

En molts casos cal relacionar conceptes i es pot fer a través de mapes conceptuals. Per a mapes conceptuals l’aplicació Mindomo és una bona aplicació. És molt senzill i intuïtiu.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-05captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-21-53

Per a presentacions les aplicacions com Emaze o Haiku Deck permeten fer presentacions senzilles en línia, que després es poden compartir. També són molt intuïtives i fàcils en l‘ús, i ofereixen un resultat diferent al tradicional Power Point.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-20captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-34

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-41captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-22-50

Tagxedo permet confeccionar interessants núvols de paraules de forma molt senzilla. És un recurs original que pot usar-se en algunes activitats a la destacar conceptes o idees clau.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-00

Camera 360 és una App de fotografia. Resulta molt interessant per la grans possibilitats alhora d’editar imatges. Disposa de centenars de filtres fotogràfics i diverses eines d’ajust professional, com inclinació, desplaçament, transparència, textures, etc. Edita les imatges de forma senzilla però molt original.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-10

Snapseed. Edita imatges amb gran quantitat i qualitat d’efectes, amb control d’un programari d’edició fotogràfica professional, disponible per a ordinadors i dispositius mòbils. Amb un sol toc, es pot retocar fotografies, ajustar la perspectiva, tornar a editar-les, etc.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-33

Photo Editor Pro.  És un editor amb molts efectes. A més de comptar amb nombrosos filtres fotogràfics, té molts efectes, adhesius i diverses característiques per aplicar.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-23-41

Per a fer collages hi ha PhotoGrid. Es poden combinar fotos normals en un interessant collage per compartir i decorar aplicant fantàstics filtres i afegint adhesius i textos. Un collage pot aportar més informació a l’activitat, sobretot des del punt de vista del procés.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-02

Soundcloud. Pot resultar molt interessant deixar constància de la feina realitzada mitjançant enregistraments. En aquest sentit podem usar la gravadora del dispositiu mòbil, o bé a través d’una aplicació. Soundcloud permet:

  • Descobrir les últimes novetats musicals
  • Buscar directament cançons, artistes i altres usuaris
  • Seguir amics i artistes per sentir el que comparteixen
  • Publicar streaming usant WiFi o connexió de dades
  • Gravar sons, podent compartir-los a les xarxes socials
  • Escoltar llistes de reproducció o crear-les

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-16

Wunderlist és un gestor de llistes. Permet capturar idees, tasques pendents i llocs per visitar. Es sincronitza instantàniament amb mòbil, tablet i ordinador per poder accedir a les llistes des de qualsevol part.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-24

Trello és una eina clau per a la gestió de tasques en un equip de treball o projecte. Resulta fàcil d’usar i és molt flexible. Es sabrà exactament què s’ha de fer, qui ha de fer-ho i quina serà la següent tasca. A més, tot el que faci es sincronitzarà i guardarà a moment en el núvol, perquè tots els dispositius estiguin sempre actualitzades. Pot crear taulers per organitzar qualsevol tasca en la qual estiguis treballant.

Amb les targetes Trello es pot organitzar llistes en el tauler:

  • Llistes de control per realitzar un seguiment de les tasques.
  • Comentaris per posar al dia als seus companys de treball.
  • Fotos i vídeos.
  • Qui està treballant en una targeta determinada.

captura-de-pantalla-2018-02-06-a-les-14-24-34

Els nadius digitals són competents digitals?

Recentment la EDCL Foundation ha publicat un article on s’explica que ser nadiu digital no significa disposar de les competències digitals necessàries que demanda l’actual societat digital.

L’estudi recull diferents investigacions que demostren que el fet d’estar exposat a la tecnologia i utilitzar-la de manera habitual no implica fer-ho de manera efectiva i crítica, pel que fa a qüestions com la seguretat o usos més avançats de la tecnologia.

Nadius digitals

CC-BY-SA by Susy Guerrero

En aquest sentit, caldria diferenciar el que són els usos més habituals o quotidians, i el que són les habilitats i capacitats digitals als actuals entorns laborals i de participació, essent aquí on es on demostren més mancances.

Tanmateix, és important assenyalar la manca de consciència d’aquesta generació per detectar les seves pròpies esquerdes i necessitats digitals en quan a capacitats i competències, sobreestimant els seus coneixements, on, segons un estudi realitzat a Àustria al 2014, aquest problema afecta especialment als més joves, de 15 a 29 anys.

Tal com explica Dr. Dan Russell, investigador sènior de Google, el fet de donar per suposat que aquestes generacions ja estaven preparades per utilitzar de manera eficaç la tecnologia sense que hi haguessin proves que ho demostressin, va fer que moltes universitats caiguessin en l’error de deixar d’oferir cursos de capacitació digital pels seus estudiants

Una de les conclusions amb les que es conclou l’informe és el deure d’’incloure programes de capacitació digital, tant en l’àmbit d’educació formal com no formal i informal, tenint en compte el dret de tota la ciutadania d’adquirir-les i desenvolupar-les, incloent les generacions més joves. Podeu accedir a l’article complert des d’aquest enllaç

L’estudi presentat coincideix, en les seves conclusions, amb una recerca duta a terme des de l’Àmbit de Competències Digitals que es va dur a terme entre els anys 2010 i 2013 amb la col·laboració d’en Mark Bullen del British Columbia Institute of Technology (Canadà).

El seu objectiu era desmitificar el concepte de nadiu digital demostrant una manca de diferències significatives respecte els anomenats immigrants digitals respecte l’ús de la tecnologia en activitats acadèmiques i professionals.

Els resultats d’aquesta recerca poden ser consultats en el següent enllaç

Competència Digital de la docència en línia

Els reptes que planteja l’actual societat digital requereixen noves competències i habilitats, necessàries per moure’s en aquest entorn, on les TIC, en constant evolució i incorporades pràcticament a tota l’esfera social, estant donant llum a noves maneres de comunicar-se, informar-se, treballar i aprendre.

Així doncs, el seu ús, domini i coneixement esdevenen cap cop més imprescindibles, especialment en entorns laborals i acadèmics.

En aquest darrer context, la modalitat d’aprenentatge en línia (e-learning) es perfila com un escenari ideal per treballar i adquirir aquestes competències i preparar els estudiants d’acord a les actuals exigències de l’entorn, possibilitant el treball en xarxa, la col·laboració i un ús efectiu de la tecnologia gràcies al seu ús intensiu durant els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Però què implica pels docents desenvolupar la seva tasca en entorns totalment en línia?

El docente en línea

Principalment, una transformació de la seva praxi. Tal i com ho expressen Guitert i Romeu al capítol III de “El docente en línea. Aprender colaborando en la red”, i partint de les aportacions de diversos autors, les pròpies especificitats del mitjà demanden a aquests professionals posar en joc tota una sèrie d’habilitats i competències que altres modalitats com la presencial no requereixen del mateix grau de domini i utilització.

En aquest sentit, necessiten conèixer les potencialitats que ofereix la tecnologia  per tal de poder treure’n el màxim profit, i aplicar-la de manera efectiva als processos d’ensenyament-aprenentatge, tot desenvolupant noves estratègies en la seva pràctica docent, que afecten a diferents àmbits:

  • comunicatiu: el docent en línia necessita conèixer i desenvolupar diverses estratègies de comunicació en entorns digitals, tenint en compte les seves característiques
  • tecnopedagògic: necessita disposar d’un domini i coneixement de les diverses eines digitals per saber aplicar-les a tot el  procés d’ensenyament-aprenentatge, de manera que el seu ús ajudi a facilitar i/o millorar aprenentatges, tot desenvolupant noves estratègies d’avaluació, i, alhora, fomentar el desenvolupament de la competència i actitud digital dels estudiants. Això també requereix de la seva implicació en el disseny de l’acció formativa i de les activitats que la conformen.
  • organitzatiu i de gestió: necessita saber planificar i organitzar l’acció formativa, fent una efectiva gestió del temps i de la informació
  • social: implica saber dinamitzar, orientar i motivar als estudiants de manera continuada en entorns en línia, així com dinamitzar equips de treball virtuals, tot fomentant la col·laboració

A tot això, cal sumar també l‘actualització permenent dels docents en línia, que requereixen saber utilitzar la xarxa per fer-ho en col·laboració amb altres docents.

Així doncs, la competència digital esdevé per aquests professionals un aspecte clau pel desenvolupament i millora de la seva tasca, alhora que la transforma, donant llum a nous rols i processos, tant pels estudiants, que passen a ser el centre com a subjectes actius, com pels docents, que deixen de ser els únics proveïdors de coneixement per passar a ser-ne uns gestors, orientadors, guies, facilitadors, motivadors i dinamitzadors, amb les habilitats i competències que això comporta.

Alhora, la necessitat d’entrenament i d’aprenentatge continuat, atenent a la naturalesa canviant de la tecnologia i de l’entorn actual, fa necessàries estratègies de col·laboració en xarxa, aprofitant els avantatges de les TIC, per tal d’estar actualitzat i seguir millorant les pròpies competències digitals i comunicatives. Això també implica fer-les visibles i aplicar-les de manera coherent, no només dins l’entorn virtual d’aprenentatge, sinó també a través de les diverses possibilitats que ofereix la xarxa, sabent-les utilitzar per la millora de la pròpia pràctica professional,  i podent funcionar com a referent i estímul pels mateixos estudiants.

Per saber-ne més, el llibre «El Docente en línia, aprender colaborando en la red» (Editorial UOC), es pot adquirir a través d‘aquest enllaç.

Definició de la Competència Digital Docent a Catalunya

El 23 de maig es va publicar al DOG la resolució per la qual es dóna publicitat a la definició de la Competència Digital Docent. Aquesta definició és fruit del Projecte interdepartamental de Competència Digital Docent amb la participació de totes les universitats catalanes i els departaments de la Generalitat amb competències sobre la matèria coordinats pel Departament d’Ensenyament.

Com a representants de la UOC, van participar-hi els professors de l’àmbit de Competències Digitals Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero.

En el marc d’aquest projecte, s’entén per Competència Digital Docent la capacitat que tenen els docents d’aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de: (a) facilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu; (b) dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital; i (c) contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.

La Competència Digital Docent està formada per dos tipus de coneixements i habilitats:

  • la competència TIC referida a l’ús instrumental de les tecnologies, que té com a marc de referència l’ACTIC

  • les habilitats de caire didàctic i metodològic, organitzades en cinc dimensions:

    • disseny, planificació i implementació didàctica

    • organització i gestió d’espais i recursos educatius

    • comunicació i col·laboració

    • ètica i civisme digital

    • desenvolupament professional.

Per més informació podeu consultar aquest enllaç