Els nadius digitals són competents digitals?

Recentment la EDCL Foundation ha publicat un article on s’explica que ser nadiu digital no significa disposar de les competències digitals necessàries que demanda l’actual societat digital.

L’estudi recull diferents investigacions que demostren que el fet d’estar exposat a la tecnologia i utilitzar-la de manera habitual no implica fer-ho de manera efectiva i crítica, pel que fa a qüestions com la seguretat o usos més avançats de la tecnologia.

Nadius digitals

CC-BY-SA by Susy Guerrero

En aquest sentit, caldria diferenciar el que són els usos més habituals o quotidians, i el que són les habilitats i capacitats digitals als actuals entorns laborals i de participació, essent aquí on es on demostren més mancances.

Tanmateix, és important assenyalar la manca de consciència d’aquesta generació per detectar les seves pròpies esquerdes i necessitats digitals en quan a capacitats i competències, sobreestimant els seus coneixements, on, segons un estudi realitzat a Àustria al 2014, aquest problema afecta especialment als més joves, de 15 a 29 anys.

Tal com explica Dr. Dan Russell, investigador sènior de Google, el fet de donar per suposat que aquestes generacions ja estaven preparades per utilitzar de manera eficaç la tecnologia sense que hi haguessin proves que ho demostressin, va fer que moltes universitats caiguessin en l’error de deixar d’oferir cursos de capacitació digital pels seus estudiants

Una de les conclusions amb les que es conclou l’informe és el deure d’’incloure programes de capacitació digital, tant en l’àmbit d’educació formal com no formal i informal, tenint en compte el dret de tota la ciutadania d’adquirir-les i desenvolupar-les, incloent les generacions més joves. Podeu accedir a l’article complert des d’aquest enllaç

L’estudi presentat coincideix, en les seves conclusions, amb una recerca duta a terme des de l’Àmbit de Competències Digitals que es va dur a terme entre els anys 2010 i 2013 amb la col·laboració d’en Mark Bullen del British Columbia Institute of Technology (Canadà).

El seu objectiu era desmitificar el concepte de nadiu digital demostrant una manca de diferències significatives respecte els anomenats immigrants digitals respecte l’ús de la tecnologia en activitats acadèmiques i professionals.

Els resultats d’aquesta recerca poden ser consultats en el següent enllaç

Competència Digital de la docència en línia

Els reptes que planteja l’actual societat digital requereixen noves competències i habilitats, necessàries per moure’s en aquest entorn, on les TIC, en constant evolució i incorporades pràcticament a tota l’esfera social, estant donant llum a noves maneres de comunicar-se, informar-se, treballar i aprendre.

Així doncs, el seu ús, domini i coneixement esdevenen cap cop més imprescindibles, especialment en entorns laborals i acadèmics.

En aquest darrer context, la modalitat d’aprenentatge en línia (e-learning) es perfila com un escenari ideal per treballar i adquirir aquestes competències i preparar els estudiants d’acord a les actuals exigències de l’entorn, possibilitant el treball en xarxa, la col·laboració i un ús efectiu de la tecnologia gràcies al seu ús intensiu durant els processos d’ensenyament-aprenentatge.

Però què implica pels docents desenvolupar la seva tasca en entorns totalment en línia?

El docente en línea

Principalment, una transformació de la seva praxi. Tal i com ho expressen Guitert i Romeu al capítol III de “El docente en línea. Aprender colaborando en la red”, i partint de les aportacions de diversos autors, les pròpies especificitats del mitjà demanden a aquests professionals posar en joc tota una sèrie d’habilitats i competències que altres modalitats com la presencial no requereixen del mateix grau de domini i utilització.

En aquest sentit, necessiten conèixer les potencialitats que ofereix la tecnologia  per tal de poder treure’n el màxim profit, i aplicar-la de manera efectiva als processos d’ensenyament-aprenentatge, tot desenvolupant noves estratègies en la seva pràctica docent, que afecten a diferents àmbits:

  • comunicatiu: el docent en línia necessita conèixer i desenvolupar diverses estratègies de comunicació en entorns digitals, tenint en compte les seves característiques
  • tecnopedagògic: necessita disposar d’un domini i coneixement de les diverses eines digitals per saber aplicar-les a tot el  procés d’ensenyament-aprenentatge, de manera que el seu ús ajudi a facilitar i/o millorar aprenentatges, tot desenvolupant noves estratègies d’avaluació, i, alhora, fomentar el desenvolupament de la competència i actitud digital dels estudiants. Això també requereix de la seva implicació en el disseny de l’acció formativa i de les activitats que la conformen.
  • organitzatiu i de gestió: necessita saber planificar i organitzar l’acció formativa, fent una efectiva gestió del temps i de la informació
  • social: implica saber dinamitzar, orientar i motivar als estudiants de manera continuada en entorns en línia, així com dinamitzar equips de treball virtuals, tot fomentant la col·laboració

A tot això, cal sumar també l‘actualització permenent dels docents en línia, que requereixen saber utilitzar la xarxa per fer-ho en col·laboració amb altres docents.

Així doncs, la competència digital esdevé per aquests professionals un aspecte clau pel desenvolupament i millora de la seva tasca, alhora que la transforma, donant llum a nous rols i processos, tant pels estudiants, que passen a ser el centre com a subjectes actius, com pels docents, que deixen de ser els únics proveïdors de coneixement per passar a ser-ne uns gestors, orientadors, guies, facilitadors, motivadors i dinamitzadors, amb les habilitats i competències que això comporta.

Alhora, la necessitat d’entrenament i d’aprenentatge continuat, atenent a la naturalesa canviant de la tecnologia i de l’entorn actual, fa necessàries estratègies de col·laboració en xarxa, aprofitant els avantatges de les TIC, per tal d’estar actualitzat i seguir millorant les pròpies competències digitals i comunicatives. Això també implica fer-les visibles i aplicar-les de manera coherent, no només dins l’entorn virtual d’aprenentatge, sinó també a través de les diverses possibilitats que ofereix la xarxa, sabent-les utilitzar per la millora de la pròpia pràctica professional,  i podent funcionar com a referent i estímul pels mateixos estudiants.

Per saber-ne més, el llibre «El Docente en línia, aprender colaborando en la red» (Editorial UOC), es pot adquirir a través d‘aquest enllaç.

Definició de la Competència Digital Docent a Catalunya

El 23 de maig es va publicar al DOG la resolució per la qual es dóna publicitat a la definició de la Competència Digital Docent. Aquesta definició és fruit del Projecte interdepartamental de Competència Digital Docent amb la participació de totes les universitats catalanes i els departaments de la Generalitat amb competències sobre la matèria coordinats pel Departament d’Ensenyament.

Com a representants de la UOC, van participar-hi els professors de l’àmbit de Competències Digitals Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero.

En el marc d’aquest projecte, s’entén per Competència Digital Docent la capacitat que tenen els docents d’aplicar i transferir tots els seus coneixements, estratègies, habilitats i actituds sobre les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement (TAC) en situacions reals i concretes de la seva praxi professional per tal de: (a) facilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’adquisició de la competència digital d’aquest col·lectiu; (b) dur a terme processos de millora i innovació a l’ensenyament d’acord amb les necessitats de l’era digital; i (c) contribuir al seu desenvolupament professional d’acord amb els processos de canvi que tenen lloc a la societat i als centres educatius.

La Competència Digital Docent està formada per dos tipus de coneixements i habilitats:

  • la competència TIC referida a l’ús instrumental de les tecnologies, que té com a marc de referència l’ACTIC

  • les habilitats de caire didàctic i metodològic, organitzades en cinc dimensions:

    • disseny, planificació i implementació didàctica

    • organització i gestió d’espais i recursos educatius

    • comunicació i col·laboració

    • ètica i civisme digital

    • desenvolupament professional.

Per més informació podeu consultar aquest enllaç