Digital skills for life and work

Aquesta entrada se centra en l’informe titulat Digital skills for life and work (de setembre, 2017) del Broadband Commission Working Group on Education. En el document competències digitals aquestes competències estan relacionades amb l’ús de la tecnologia digital i la seva creixent funcionalitat i es defineixen com a àrees clau de la vida i del treball, de tal manera que es consideren fonamentals per a una plena participació en la societat.

digital-skills-for-life-and-work

Aquestes habilitats i competències es van graduar en un continu que va des de les habilitats funcionals bàsiques a les habilitats més especialitzades. Moltes no són només ‘habilitats’ per se, sinó una gamma d’habilitats combinades, conductes interconnectades i complementàries, experiències, saber fer, hàbits, disposicions i comprensions. El mapatge i la definició de competències digitals d’acord amb els avenços tecnològics és un repte per als governs i dirigents, que s’enfronten a la necessitat de desenvolupar intervencions educatives inclusives, equitatives i sostenibles. La complexitat d’aquests reptes requereix de l’educació i la formació en diferents contextos: des de les institucions formals a les no formals, informals a l’aprenentatge auto-dirigit. En aquest informe es mencionen una sèrie de tendències en la provisió de l’educació i la formulació de polítiques educatives:

  • Iniciatives nacionals per garantir l’alfabetització digital: inclusió de les competències digitals en els programes escolars, xarxes i centres per als nens fora de l’escola i els que no tenen habilitats digitals bàsiques, i programes de mentoria informal entre parells.
  • Ensenyar programació i habilitats de codificació a nens i joves: la inclusió de la codificació en els programes escolars, fora de l’escola codificació de clubs, concursos i campanyes, i ordinadors subvencionats de baix cost amb cursos i aplicacions pre-instal·lades.
  • Facilitar el desenvolupament d’habilitats digitals necessàries per accedir a professions TIC: estratègies d’ocupabilitat, cursos d’educació vocacional i formació oferts per organitzacions d’educació tècnica i posterior, habilitats específiques de la indústria o formació als grups no privilegiats per a adaptar les seves capacitats, formes de desenvolupament d’habilitats ràpides i provisió de ‘mitjans de vida digitals’.
  • Fomentar habilitats digitals “suaus” i “complementàries”: integració de les “habilitats del segle XXI” ‘en els plans d’estudi, programes pràctics per promoure la seguretat digital, el desenvolupament de l’alfabetització digital i la ciutadania, i el coneixement de les implicacions de activitats en línia, dels drets digitals, i com la tecnologia digital dóna forma a la societat.

Segons l’informe, el desenvolupament d’habilitats digitals equitatives, eficaçes i d’alta qualitat segueix sent inconsistent. En aquest sentit, es fan necessaris enfocaments holístics que integrin polítiques, execució, finançament i associacions cooperatives per a lluitar contra les desigualtats i disparitats en les habilitats i competències digitals. Pilars d’aquest enfocament ampli i multifacètic inclouen:

  • La capacitat institucional i la continuïtat de la prestació: la prestació reeixida d’habilitats requereix que les organitzacions operin de manera eficient i dins de condicions de suport. Sovint es basa en els esforços anteriors de desenvolupament de competències.
  • Una participació adequada del govern: els governs han de millorar contínuament les seves capacitats digitals per promoure el desenvolupament equitatiu d’habilitats digitals a través de marcs regulatoris, polítiques i estratègies nacionals; per avaluar resultats, i promocionar els drets digitals, la seguretat, la igualtat de gènere i la inclusió.
  • Associacions diverses i ben administrades: la prestació d’habilitats digitals es beneficia de recursos i expertesa del sector públic i privat, és a dir, la participació d’actors relacionats amb les TIC (que tenen un coneixement profund de les habilitats digitals necessàries avui i les que és probable que siguin rellevants en el futur), combinant interessos públics i privats en una visió compartida. Hi ha avantatges clares a les associacions que són gestionades i coordinades a través d’organismes neutrals i lliurats amb base no lucrativa o filantròpica.
  • Planificació i provisió específiques del context: els programes i les iniciatives reeixides sobre capacitats digitals són dissenyades per a adaptar als destinataris i als contextos locals, evitant els enfocaments únics, potenciant la flexibilitat i el creixement iteratiu; són sensibles a llengües locals, consideracions socioculturals, qüestions d’accessibilitat tecnològica i desafiaments dels grups desfavorits.
  • Augmentar les prestacions amb èxit: els governs i altres organitzacions implicades han d’identificar i treballar per convertir casos prometedors petits o locals en “innovacions escalables” (a través de mitjans com ara bases de dades d’accés obert i repositoris de bones pràctiques).
  • Aplicar les tecnologies existents de manera innovadora: moltes formes exitoses de provisió d’habilitats digitals són notables per fer ús de tecnologies relativament simples i establertes, ja accessibles per als usuaris, i aplicar-les de manera innovadora mostrant com aprofitar al màxim el potencial de les eines existents.
  • La combinació d’enfocaments educatius tradicionals “no digitals” i aplicacions digitals:  la demanda d’aprenents d’educació i capacitació digital en entorns socials tradicionals continua sent forta, malgrat les millores en l’aprenentatge en línia i altres modes digitals d’educació. Les activitats que impliquen interaccions presencials amb altres persones i el fet de relacionar-se amb recursos físics han demostrat ser eficaços en una gran varietat de contextos. Els responsables polítics i els proveïdors haurien de tenir en compte els beneficis dels mètodes tradicionals fora de línia.
  • Connexió de la provisió d’habilitats digitals formal i no formal: les escoles, col·legis i universitats poden beneficiar-se d’apropiar-se d’aspectes exitosos del desenvolupament de competències digitals establerts fora del sector de l’educació formal i, a la inversa, poden contribuir al disseny pedagògic dels programes de desenvolupament de competències lliurats per organitzacions no educatives.
  • Potenciar les competències digitals dels professors: les habilitats i competències digitals dels professors fonamenten els esforços per integrar millor el desenvolupament de competències digitals en l’educació, tot garantint un enfocament sostenible, inclusiu i equitatiu. Hi ha una necessitat contínua de programes de capacitació centrats en el professorat, sobretot per als professors que treballen a les escoles i en àrees no tecnològiques.
  • La construcció d’una base rigorosa d’avaluació i d’evidències: hi ha poca avaluació de l’impacte i dels resultats de la provisió i la formulació de polítiques de competències digitals, essencial per aclarir les millors pràctiques i construir sobre elles.

Aquests són els elements principals del resum executiu del document, sintetitzats en aquest post, a excepció de la secció de recomanacions.

Per saber-ne més, podeu trobar l’informe complet en el següent enllaç: http://unesdoc.unesco.org/images/0025/002590/259013e.pdf.

Actitud Digital: cinc elements clau per la participació en la societat digital

Ja està disponible la segona publicació sobre Actitud Digital a la col·lecció Smartpapers d’Edul@b. Sota el títol 5 elements clau per la participació en la societat digital, els investigadors Teresa Romeu, Montse Guitert,  Marc Romero i Carles Bruguera ens proposen una reflexió sobre com participem en la societat digital, i si ho fem de manera correcte.

actitud_03

El focus de la reflexió es centra en els següents elements clau:

  • La netiqueta i la seva importància per comunicar-se de manera efectiva i adequada en entorns digitals, respectant les normes bàsiques de cortesia del mon real adaptades als entorns digitals.
  • La identitat digital: Saber com anar configurant-la d’acord a la imatge que vulguem projectar, tot i que no podem controlar-la al 100%.
  • Reputació digital: Com la xarxa ens beneficia o perjudica, en funció del que diguin de nosaltres
  • Seguretat: Ser conscients dels riscos a la xarxa i les mesures d’autoprotecció.
  • Legislació a la xarxa: Conèixer els drets i deures que tenim als entorns digitals pel que fa a l’ús de les dades i de materials no propis.

L’article acaba amb nou valors que hauria de tenir tot ciutadà digital per tal de fomentar una actitud digital adequada, cívica i constructiva tot participant a la xarxa.

Podeu consultar l’article complerten aquest enllaç

Els nadius digitals són competents digitals?

Recentment la EDCL Foundation ha publicat un article on s’explica que ser nadiu digital no significa disposar de les competències digitals necessàries que demanda l’actual societat digital.

L’estudi recull diferents investigacions que demostren que el fet d’estar exposat a la tecnologia i utilitzar-la de manera habitual no implica fer-ho de manera efectiva i crítica, pel que fa a qüestions com la seguretat o usos més avançats de la tecnologia.

Nadius digitals

CC-BY-SA by Susy Guerrero

En aquest sentit, caldria diferenciar el que són els usos més habituals o quotidians, i el que són les habilitats i capacitats digitals als actuals entorns laborals i de participació, essent aquí on es on demostren més mancances.

Tanmateix, és important assenyalar la manca de consciència d’aquesta generació per detectar les seves pròpies esquerdes i necessitats digitals en quan a capacitats i competències, sobreestimant els seus coneixements, on, segons un estudi realitzat a Àustria al 2014, aquest problema afecta especialment als més joves, de 15 a 29 anys.

Tal com explica Dr. Dan Russell, investigador sènior de Google, el fet de donar per suposat que aquestes generacions ja estaven preparades per utilitzar de manera eficaç la tecnologia sense que hi haguessin proves que ho demostressin, va fer que moltes universitats caiguessin en l’error de deixar d’oferir cursos de capacitació digital pels seus estudiants

Una de les conclusions amb les que es conclou l’informe és el deure d’’incloure programes de capacitació digital, tant en l’àmbit d’educació formal com no formal i informal, tenint en compte el dret de tota la ciutadania d’adquirir-les i desenvolupar-les, incloent les generacions més joves. Podeu accedir a l’article complert des d’aquest enllaç

L’estudi presentat coincideix, en les seves conclusions, amb una recerca duta a terme des de l’Àmbit de Competències Digitals que es va dur a terme entre els anys 2010 i 2013 amb la col·laboració d’en Mark Bullen del British Columbia Institute of Technology (Canadà).

El seu objectiu era desmitificar el concepte de nadiu digital demostrant una manca de diferències significatives respecte els anomenats immigrants digitals respecte l’ús de la tecnologia en activitats acadèmiques i professionals.

Els resultats d’aquesta recerca poden ser consultats en el següent enllaç

Elements clau en el disseny d’activitats col·laboratives en xarxa

Els professors de l’àmbit de Competències Digitals Montse Guitert, Teresa Romeu i Marc Romero han publicat recentment el document digital “Elements clau en el disseny d’activitats col·laboratives en xarxa” com a llançament de la nova col·lecció Smartpapers Edul@b del grup de recerca Edul@b.

Aquesta publicació detalla de manera esquemàtica, visual i clara els elements clau en el disseny d’activitats col·laboratives en xarxa, i hi podreu trobar explicat com elaborar, dissenyar, seguir i avaluar una situació d’aprenentatge col·laboratiu en xarxa.

Captura de pantalla 2016-07-28 a las 09.35.54Amb periodicitat bimensual, els Smartpapers es podran trobar al repositori de la Universitat Oberta de Catalunya (apartat Smartpapers) i seran difosos, entre d’altres canals digitals, mitjançant el blog i el compte de Twitter d’Edul@b.

Podeu consultar “Elements clau en el disseny d’activitats col·laboratives en xarxa” en aquest enllaç.

IX Congrés CIDUI

Impactes de la innovació en la docència i l’aprenentatge és el títol del IX Congrés CIDUI, que es celebra els dies 5, 6 i 7 de juliol a la UAB.

Al llarg d’aquests tres dies es donaran cita diferents actes i activitats com simposis, conferències i debats per tal d’estimular espais d’intercanvi, reflexió i anàlisi de diferents experiències d’innovació docent i aprenentatge en educació superior.

logo_CIDUI_2016

Entre les aquestes activitats hi ha programades un total de 10 sessions monogràfiques, que tractaran diversos temes relacionats amb l’àmbit temàtic d’enguany.

En concret, les professores Teresa Romeu Fontanillas i Montse Guitert Catasús, de l’Àmbit de Competències Digitals de la UOC, juntament amb el doctorand Juan Pedro Cerro Martínez, participen al monogràfic 8, centrat en l’ús de les tecnologies a la docència, i que porta per títol: Uso de las analíticas del aprendizaje en entornos colaborativos en línea. Seguimiento y evaluación de interacciones comunicativas. Aquesta sessió es durà a terme dimecres 06 de juliol de 16:30 a 18:30 a l’aula de Turisme de la UAB.

Des dels seus inicis l’any 2000, CIDUI ja és una iniciativa bianual consolidada que aplega un gran nombre de docents i altres professionals de l’educació amb la voluntat de fer de la universitat una institució que respongui als reptes de la societat actual.

Més informació en aquest enllaç